EL BLOG DE L'ADRIANA: PLORAR PER SOMRIURE AL NADAL


Tot era propici perquè ho sentís; així que vaig penjar-me la càmera el coll disposada a congelar el contrast de verd i daurat que penjava dels espinosos braços del Nadal. L’avet davant meu vestit de simbolisme; però per més que enfoques i disparés… no veia rastre del Nadal cobrint les branques. Només podia sentir… el fred. En aquest buit ho vaig comprovar: el Nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat. L’estat de valorar i comprendre. Vaig poder tocar aquest estat ahir. Provenia des de molt a dins i relliscava fins el coll per perdre’s entre la roba. Em va desbordar de cop; i els ulls se’m van tornar de conjunt amb el cel. Si el Nadal és alegria jo ahir vaig fer festa grossa. Si és malenconia somriuré pensant que de camí als objectius m’estic trobant persones que ha valgut la pena conèixer.
LLEGIR MÉS