Senyores i senyors Espanya és la campiona del món. Espanya per fi ha guanyat el Mundial, un Mundial força deslluït per culpa de les decepcionants Anglaterra, Brasil i Argentina, per l’aparició a la final d’Holanda, una selecció que no ha mostrat res durant tot el Mundial, i pel joc ofert per tots els equips en general. De fet ni tant sols Espanya ha dut a terme un joc brillant. La nota positiva l’han posada el ressorgiment d’Alemanya, una selecció molt jove, talentosa i amb molt futur però encara una mica verda, i Uruguai, la gran revelació i el gran animador, junt al pop Paul, d’un Mundial que en línies generals ha estat bastant mediocre.
Doncs Espanya va guanyar el Mundial després de derrotar a Holanda en la final. Va ser un partit on el domini fou dels espanyols però que podria haver-se decantat perfectament del cantó d’Holanda, donat que van tenir moltes ocasions sobretot al contracop. Sort en va tenir la Roja, de Casillas. El partit va acabar 0-0. La pròrroga va seguir la mateixa tònica, domini espanyol i contraatacs oranges. Però al minut 116 va aparèixer Iniesta i va marcar l’únic gol del partit que va provocar el deliri col·lectiu. Espanya va merèixer passar i no era just que anés als penals. Es va fer justícia. Val a dir que els holandesos van anar al límit, van estar excessivament durs, i l’àrbitre, Howard Webb, un dels millors del món, els va permetre tot.
Cal destacar dues imatges de la final del Mundial.
La primera, la celebració d’Iniesta que va dedicar el gol a Dani Jarque. Cal recordar que ja Sergio Ramos havia dedicat el triomf de l’Eurocopa a Antonio Puerta.
També ens hem de quedar amb el petó d’Iker Casillas a la seva xicota Sara Carbonero. Una mostra perfecta de la tensió que va viure el porter de la selecció i tots els seus companys.
Els jugadors de la selecció espanyola s’embutxacaran 600 mil euros cadascú per haver aconseguit el Mundial. En primer lloc cal dir que aquests diners no surten ni dels impostos ni directament dels propis espanyols. De fet provenen en la seva totalitat de la consecució del Mundial. És a dir, com a guanyador del Mundial la Roja s’ha embutxacat 30 milions d’euros. O sigui que la FIFA dóna 30 milions d’euros al que guanya el Mundial. La resta de participants també reben altres quantitats, menor a la que rep el campió, i variables en funció de les victòries aconseguides i de la ronda fins la que han arribat.
Diríem doncs que els gairebé 14 milions d’euros que haurà de pagar la federació espanyola en primes provenen dels premis de la FIFA a la mateixa selecció. Val a dir que a més la RFEF ingressarà una quantitat superior a aquestes 30 milions en concenpte d’sponsors, marketing i ingressos comercials. Possiblement entre tot plegat la federació podria rebre gairebé 100 milions d’euros per guanyar el Mundial.
Per últim també cal dir que la RFEF és un ens privat cosa que la justifica a donar aquest tipus de primes. No ha de donar explicacions a ningú.
Tot i ser lícit diguem-ne que no és moral. Costa d’entendre que un país on l’atur afecta a gairebé 5 milions de persones, es pugui permetre el luxe de premiar als seus jugadors amb gairebé 14 milions d’euros, per haver guanyat un Mundial, encara que es faci a través d’una entitat privada i diguem-ne que de forma autosuficient.
A més aquestes primes van en contra de la imatge del futbolista. En casos com aquest els diners embruten el mèrit enorme dels jugadors. Podria semblar que els futbolistes necessiten alguna motivació per guanyar un Mundial. Com si no fos prou motiu la consecució del campionat més important del món. Coses de la federació espanyola.
