L'estudi ha estat realitzat per un equip d'investigadors de la Universitat de Columbia (Nova York) liderat per la professora Betsy Sparrow. La professora es va preguntar si les persones eren més propenses a recordar la informació que pugui ser fàcilment recuperada d'un ordinador, igual que els estudiants són més propensos a recordar fets que creuen que els seran preguntats en un examen.
La doctora Sparrow i els seus col.laboradors van dur a terme quatre experiments de memòria, segons l'estudi recollit pel diari nord-americà The New York Times. En una d'aquestes proves, els participants escrivien un terme a cercar en el cercador. Abans de fer aquestes cerques a la meitat d'aquests participants se'ls va informar que una part d'aquesta informació es guardaria en un ordinador i l'altra meitat de les persones se'ls va dir que aquesta informació no es guardaria en cap lloc per a la seva posterior consulta.
Aquells participants als quals se'ls havia informat que les dades havien de ser guardats demostrar menys capacitat de retentiva que aquells als quals se'ls va informar que les dades serien esborrats. "Els participants no fan l'esforç per recordar quan pensen que més tard podran buscar el terme que havien llegit", escriuen els autors.
L'experiment també explora un aspecte del que es coneix com "memòria Transact", és a dir, que una persona recorri a la seva família, amics o companys de treball com a material de referència per emmagatzemar informació que en un futur pot servir al propi usuari. La doctora Sparrow ho explica amb l'exemple del beisbol i el seu marit. "M'encanta veure el beisbol, però sé que el meu marit sap tot sobre aquest esport, així que quan vull saber alguna cosa li pregunto, i no em molest a recordar jo o en buscar".
Sparrow conclou que Internet s'ha convertit en el principal sistema d'emmagatzematge extern. "La memòria humana s'està adaptant a les noves tecnologies de la comunicació", conclou.
Agencia
