LA SENSACIO

Marxem de vacances!!!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Tue, 20 Jul 2010 09:02:00 +0000

Tot l'equip de Lasensació marxem de vacances fins el dia 1 de setembre.
Ha sigut una de les 7 millors temporades del programa, gràcies a vosaltres...
Que tingueu un molt bon estiu!!!!

FIRA TERALIA 2010

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 15 Jul 2010 10:34:00 +0000

Us volem convidar a la segona edició de TERÀLIA, fira de teràpies manuals i energètiques, així com de productes naturals i ecològics que es realitzarà els dies 4 i 5 de setembre a Ripoll.

A la nostra comarca podem trobar moltes d’aquestes tècniques i productes mitjançant centres o professionals independents. En aquesta fira volem potenciar la nostra comarca i donar un paper principal a tots els terapeutes i naturòpates del Ripollès i comarques veïnes. Donant a conèixer les tècniques i productes existents i els centres on les hi trobarem.

La nostra intenció es que tothom hi pugui participar. Ja sigui muntant un stand on poder mostrar la vostra tècnica d’una forma molt econòmica, realitzant una conferència on exposar el vostre treball i metodologia, o bé realitzant un taller on la gent d’una forma més directa podrà experimentar i aprendre les vostres tècniques.

No ens hem oblidat dels nostres nens i nenes, per tant també hi hauran activitats per ells, esteu convidats a col·laborar!

Dins d’aquest correu podreu trobar més informació de la fira, butlleta d’inscripció i les bases de TERÀLIA’10.

Des de l’organització us volem donar les gràcies per endavant, per confiar i participar en aquest projecte. En els temps que estem vivint és molt important que unim les nostre eines i la nostra energia per obrir la consciència i aportar coneixement a la nostra societat.

Gràcies per el vostre temps!
WEB TERALIA

EL TEMA DE LA SETMANA

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 15 Jul 2010 10:17:00 +0000

No es la Nació, que ni ho serà perquè estigui escrit en un paper ni ho deixarà de ser per que no ho estigui.
ES LA ECONOMIA !!!!!!!!!!!!!! és Aena, és Red Eléctrica Espanyola, és Endesa, és el corredor de mercaderies, és la modificació de la llei de ports, son tantes i tantes coses que ens estan empobrint, es tant ser cornuts i pagar el beure que o ens plantem o acabarem arruïnats.

Podria avorrir-vos amb centenars d’exemples de actituds que ens estan fotent des de fa molts anys però com exemple posaré nomes un parell de recents:

Una, dimarts passat justament a l’avió, vaig llegir la noticia de que una important companyia aèria asiàtica (no recordo el nom) volia canviar el vol Singapur-Milà-Sao Paulo per Singapur-Barcelona-Sao Paulo i que estaven estranyats per que AENA portava cinc mesos sense respondre a la seva sol·licitud. Sorprenent, oi? Sabeu que Aena es un cas únic al mon occidental? França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Turquia, Japó, EEUU, Canada, Mèxic, Itàlia i mes de cent països son tots gilipolles i no en tenen ni idea. El que els aeroports siguin competitius entre si i els gestionin ens locals que treballin pel interès de la seva area d’influència econòmica que es lo que fan tots els altres es una bestiesa que nomes els espanyols tenen clar que no s’ha de fer. Perquè, pensar que l’objectiu es controlar als altres i treballar a favor de Barajas es únicament una perversió dels “victimistes nacionalistes”, oi?

La segona, la Comunitat Europea te previst fer una línia fèrria de mercaderies des de Algeciras fins al nord d’Europa. Normalment les línies de mercaderies que uneixen diferents països es procura que passin per on hi ha comerç internacional, per on hi ha ports i per on es pot connectar amb altres països. A que sembla lògic? Si es fes així a Espanya s’aprofitaria la línia actual del mediterrani que uneix els ports de Algeciras, Valencia, Tarragona i Barcelona, a on, a mes es produeix el 60% del comerç exterior d’Espanya i que es una porta de entrada del tràfic dels vaixells que venen de Asia i que es connecta amb França per Portbou. A que si? Doncs no. El govern Ánsar va decidir que la línia fora Algeciras-Madrid-Zaragoza travessant els Pirineus per un túnel de 40 km!!!!! i arribant a França a un lloc on no hi ha cap línia de tren!!!!! Davant l’obvi magnífic plantejament del projecte, el govern Zapatero va mantenir el traçat i ha hagut de ser la Comunitat Europea qui, entre descolloniments de riure i perplexitat, ho hagi canviat (segurament els europeus han recordat la bestiesa, novetat mundial en el seu moment, del AVE Madrid-Sevilla). De veritat creieu que els enginyers del ministeri son tan imbecils com per a fer la proposta que va prosperar fa set anys? Pot haver algú tan idiota que per a afavorir a Madrid i aïllar una mica mas a Barcelona arribi a presentar un pla tan antieconòmic? Tan bestia? Tant antiespanyol? Doncs si, els magnífics governs d’Espanya del PP i del PSOE (o potser si que son tan idiotes que son incapaços de imaginar una línia de tren important que no passi per la Puerta del Sol).

Ha arribat un moment en que se me’n fot que ens insultin contínuament (Chorizos, insolidarios, egoístas, ladrones......), crec que a aquestes alçades ja ha quedat clar que es Espanya i que vol Espanya. Cada vegada que un govern català fa campanyes per a comunicar que “al hablar tenemos “asiento” pero en el fondo somos buenos” el que està fent es l’idiota. Que quedi clar de una punyetera vegada que no ens accepten com som. España es castellana y central i s’ha acabat. No volen, no accepten, no suporten, els fastigueja i tenen por a la diferencia. Son, es creuen encara, un imperi. Això si, liberals i oberts com ningú.... manda cojones com dirien ells!!

Que no veieu quin es el tarannà de aquesta gent? Llegiu-los o escolteu-los (TeleHespe, La Razón, La Gaceta, ABC, El Mundo, Intereconomia, Veo 7, Cope, EsRadio.......) fa por!!!!. Estan a dos dits del pur i dur feixisme. . El que aquests idiotes no volen veure es que aquí cada cop hi ha mes gent cansada i avorrida i que estan fabricant independentistes un darrera l’altre.

No us sembla repugnant que un partit (+ la brunete mediàtica) hagi estat demonitzant durant anys un estatut, amb una immoral recollida de 4.000.000 de signatures (4.000.000 de odi) per tot Espanya, que hagi recorregut articles que desprès ha recolzat als estatuts de Valencia i Andalusia, articles textualment idèntics!!. Si això ixo no es odi, menyspreu, abús i jo que se que mes, que collons es?

Es fi, no es la pàtria, ni la senyera, ni els carquinyolis, ni parlar el català del Pompeu Fabra, ho torno a dir, ES LA ECONOMIA, ES LA COMPETITIVITAT, ES EL FUTUR. De nosaltres depèn que els nostres fills segueixin vivint en el pais-lloc-nacio-territori-comunidaz-región o con vulgueu anomenar-la (això també me’n fot) on tinguin la possibilitat de quedar-se i créixer econòmicament o seguir deixant que la empobreixin i haver de marxar.

Com va dir John Lennon, “dream is over”, s’ha acabat el somni, mai existirà la Espanya plural de la que parlen quan hi ha eleccions. Si encara no ho heu fet, caieu ja de núvol. No ens volen com som, nomes interessem mentre siguem una convenient fabrica de recursos, desprès, quan estiguem exhaustos, ens acabaran d’embotonar. Lo dit, caieu del núvol!!

Pensa-ho dissabte i pensa-ho quan hi hagi eleccions (si no votem nacionalistes de poc servirà tanta mani). No es moment de confrontar “la roja”, a les seleccions catalanes, ni els toros als els embolats, ni el flamenc a la sardana, no es moment de posicions romàntiques. Senzillament, es moment de pensar serenament en el que mes convé als nostres fills.

PD: Sisplau, no caigueu en la manipulació de contraposar els negociets dels Millets de torn, la ineficàcia del politics, les tonteries del Carod i tota aquesta colla de gilipolles que d’això n’hi ha a tot arreu i, com diu en Pujol, això, ara no toca.
Ah !!! i recordeu que, a diferencia dels de Madrid, els politics extraordinàriament gilipolles que tenim aquí no decideixen, sobre els altres, tenim l’honor de que nomes ens putegen a nosaltres i ho dic per experiència (quina sort).

La societat civil, la gent i tots, hem de decidir ( això ho dic jo )

PERE CUSSÓ

MASDAR, LA CIUTAT DE NOVA CREACIÓ.

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 15 Jul 2010 09:46:00 +0000

Durant el programa del dimecres 30 de Juny vam explicar, dins la secció d’arquitectura i
urbanisme que desenvolupem quinzenalment, el projecte d’una ciutat de nova creació, Masdar,
proposta insòlita i interessant a parts iguals.
INTRODUCCIÓ:
• Masdar és el projecte d’un barri autònom de nova creació dins la ciutat d’Abu Dhabi,
capital de l’emirat Abu Dhabi, un dels 7 que conformen els Emirats Àrabs Units. De fet,
és el centre de la vida política del país.
• El disseny del projecte de Masdar neix l’abril de 2006 i fou encarregat al despatx
britànic d’arquitectura Foster and Partners amb l’objectiu de convertir-se en el “Silicon
Valley” de les energies renovables, un veritable laboratori d’experimentació que
concentrarà a més de 1500 empreses del sector. Masdar espera liderar els avenços en
I+D a escala global en aquesta temàtica, així com les seves aplicacions tecnològiques.
• Cal tenir present que els seus promotors tenen una gran experiència en els mercats
energètics globals gràcies a les reserves de gas i petroli que disposa Abu Dhabi: de
l’ordre del 9% de les reserves mundials de petroli (amb 98,2 milers de milions de
barrils) i gairebé el 5% del consum mundial de gas natural (amb 5,8 bilions de m3).
• La ciutat està prevista que tingui 42.500 habitants i que generi 53.500 llocs de treball i
35.000 desplaçaments diaris. La seva densitat estarà entorn dels 150 habitants/Ha si
tan sols es tenen en compte els residents i 280 habitants/Ha si es contemplen
treballadors i residents.

OBJECTIUS:
• Té l’objectiu de convertir-se en la primera ciutat 100% sostenible del món, aconseguint
un balanç neutre d’emissions de CO2 i de residus.
• Està previst estalviar 1,1 milions de Tones de CO2 anualment.
• Els residus es recolliran de forma subterrània i es dividiran entre residus
biodegradables (utilitzats com a fertilitzants) i els no reciclables.
• Cobrirà tota demanda energètica mitjançant energies renovables: solar, geotèrmica,
eòlica i biomassa (veure resum de les energies renovables en arquitectura que vam
penjar al web uns mesos enrere).
• Presència de “granges” d’energies renovables en terrenys circumdants a la ciutat.
• Reduir la petjada ecològica dels habitants.

URBANISME BIOCLIMÀTIC:
• L’adaptació del projecte a l’entorn és de vital importància donada la climatologia
extrema del lloc. Cal tenir present que durant l’estiu les temperatures en zones obertes
sense presència d’ombra poden arribar als 70ºC, que acostumen a produir-se
tempestes de sorra que redueixen la visibilitat a escassos metres i que les
precipitacions són escasses. El disseny combina elements àrabs tradicionals amb
noves tecnologies: cobertes verdes, superfícies refrescants d’aigua, ventilació a través
de les xemeneies tradicionals que capten els vents frescos i una exhaustiva presència
d’elements de protecció solar que generen agradables ombres.
• La ciutat respon a un disseny compacte. Orientació dels carrers i espais públics en
diagonal en busca de les refrescants brises nocturnes.
• Presència d’un important corredor continu que va unint els parcs i zones verdes entre
elles.
• Integració dels usos, mai segregació. Per exemple l’ús cultural i l’industrial no estan
separats, sinó de costat.
• Mesures per reduir el consum d’aigua. Sistemes de reciclatge d’aigües negres i grises a
nivell global.

TRANSPORT:
• Estudi de les necessitats de transport per persones i mercaderies a diferents escales i
distàncies:
o Transport Ràpid Personal a base de taxis fotovoltaics que redueixen l’ús del
vehicle particular.
o Transport per Rail Lleuger que travessa la ciutat.
o Transports de Càrrega Ràpida per aliments i mercaderies.

Font: Habitat Futura nº 24
Revista de arquitectura & edificación sostenible
Barcelona (2010).

aa alentornialentornarquitectesslp

Jaume Alentorn i Puigcerver –arquitecte-.

Tel: 93.885.26.13

E-mail: jaumealentorn@yahoo.es

Espanya guanya un dels Mundials menys interessants dels últims anys

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 15 Jul 2010 09:42:00 +0000

Senyores i senyors Espanya és la campiona del món. Espanya per fi ha guanyat el Mundial, un Mundial força deslluït per culpa de les decepcionants Anglaterra, Brasil i Argentina, per l’aparició a la final d’Holanda, una selecció que no ha mostrat res durant tot el Mundial, i pel joc ofert per tots els equips en general. De fet ni tant sols Espanya ha dut a terme un joc brillant. La nota positiva l’han posada el ressorgiment d’Alemanya, una selecció molt jove, talentosa i amb molt futur però encara una mica verda, i Uruguai, la gran revelació i el gran animador, junt al pop Paul, d’un Mundial que en línies generals ha estat bastant mediocre.

Doncs Espanya va guanyar el Mundial després de derrotar a Holanda en la final. Va ser un partit on el domini fou dels espanyols però que podria haver-se decantat perfectament del cantó d’Holanda, donat que van tenir moltes ocasions sobretot al contracop. Sort en va tenir la Roja, de Casillas. El partit va acabar 0-0. La pròrroga va seguir la mateixa tònica, domini espanyol i contraatacs oranges. Però al minut 116 va aparèixer Iniesta i va marcar l’únic gol del partit que va provocar el deliri col·lectiu. Espanya va merèixer passar i no era just que anés als penals. Es va fer justícia. Val a dir que els holandesos van anar al límit, van estar excessivament durs, i l’àrbitre, Howard Webb, un dels millors del món, els va permetre tot.

Cal destacar dues imatges de la final del Mundial.

La primera, la celebració d’Iniesta que va dedicar el gol a Dani Jarque. Cal recordar que ja Sergio Ramos havia dedicat el triomf de l’Eurocopa a Antonio Puerta.

També ens hem de quedar amb el petó d’Iker Casillas a la seva xicota Sara Carbonero. Una mostra perfecta de la tensió que va viure el porter de la selecció i tots els seus companys.

Els jugadors de la selecció espanyola s’embutxacaran 600 mil euros cadascú per haver aconseguit el Mundial. En primer lloc cal dir que aquests diners no surten ni dels impostos ni directament dels propis espanyols. De fet provenen en la seva totalitat de la consecució del Mundial. És a dir, com a guanyador del Mundial la Roja s’ha embutxacat 30 milions d’euros. O sigui que la FIFA dóna 30 milions d’euros al que guanya el Mundial. La resta de participants també reben altres quantitats, menor a la que rep el campió, i variables en funció de les victòries aconseguides i de la ronda fins la que han arribat.

Diríem doncs que els gairebé 14 milions d’euros que haurà de pagar la federació espanyola en primes provenen dels premis de la FIFA a la mateixa selecció. Val a dir que a més la RFEF ingressarà una quantitat superior a aquestes 30 milions en concenpte d’sponsors, marketing i ingressos comercials. Possiblement entre tot plegat la federació podria rebre gairebé 100 milions d’euros per guanyar el Mundial.

Per últim també cal dir que la RFEF és un ens privat cosa que la justifica a donar aquest tipus de primes. No ha de donar explicacions a ningú.

Tot i ser lícit diguem-ne que no és moral. Costa d’entendre que un país on l’atur afecta a gairebé 5 milions de persones, es pugui permetre el luxe de premiar als seus jugadors amb gairebé 14 milions d’euros, per haver guanyat un Mundial, encara que es faci a través d’una entitat privada i diguem-ne que de forma autosuficient.

A més aquestes primes van en contra de la imatge del futbolista. En casos com aquest els diners embruten el mèrit enorme dels jugadors. Podria semblar que els futbolistes necessiten alguna motivació per guanyar un Mundial. Com si no fos prou motiu la consecució del campionat més important del món. Coses de la federació espanyola.

La competència ‘vintage’

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 01 Jul 2010 09:01:00 +0000

El divendres 2 de juliol, de 12 a 13 h, La competència es posa les seves millors gales per fer un directe al més pur estil vintage des del Teatre Coliseum de Barcelona.

Per culminar un any ple d’èxits a l’antena de RAC1, l’Òscar Dalmau i l’Òscar Andreu faran un programa especial a l’estil dels anys 60. Hi participaran tot l’equip de La competència (Natza Ferré, Oriol de Balanzó, Guillem Dols i Víctor Ollé) i una orquestra que tocarà en directe. Comptaran amb la presència de convidats molt especials, com el conegut actor i imitador Cesc Casanovas, Oriol Rafel, la veu, i Gerard Romero, el regidor de la festa.

L’entrada al Teatre Coliseum serà lliure i no caldrà invitació per accedir a l’espectacle*.

Un programa que es farà a peu dret, amb micròfons d’època i so estereofònic, tot vestit amb un attrezzo fidel al vintage.

Us esperem el divendres 2 de juliol al Teatre Coliseum!

Entrada lliure a partir de les 11 h!

(*) L’aforament estarà limitat a la capacitat de la sala, 1.600 persones.

Cada dia, un blog! Entra-hi!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 01 Jul 2010 09:00:00 +0000

Amb la intenció de potenciar i donar a conèixer la blogosfera catalana, el 3cat24 va començar a destacar -des del 9 d'octubre i de dilluns a divendres- un blog d'autor, dedicat a diverses temàtiques: economia, poesia, cultura, periodisme, tecnologia, etc.

Gràcies a les recomanacions dels mateixos bloguers, que recomanen altres blogs que acostumen a seguir, i amb la intenció de crear xarxa, anem seguint la pista a l'ampli món de la producció en català a internet.

EL MES NOU DE L'ADRIANA!!! La bellesa de la fragilitat

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 01 Jul 2010 08:54:00 +0000

dimecres 9 de juny de 2010

La bellesa de la fragilitat

Sovint no conèixer la cara que tens davant és perfecte. No pots dibuixar-ne l’exterior, les seves línies ja estan traçades, però no interpretades. Quan dos ulls estranys es creuen, àvids de no ser vistos, la història l’escriu un tercer estrany. Llavors, els ulls dels dos desconeguts es configuren com pàgines pàgines en blanc sedents de vida. L’altre dia dues persones i una llàgrima ocupaven la barra d’un bar.

Restava poc més de dos centímetres entre els dos dits. Algú havia lligat un fil imperceptible a cada punta, just en el moment en què va asseure’s a la barra. Un extrem al dit petit de la mà esquerra d’un; l’altre extrem al dit petit de la mà dreta de l’altre. I el fil tenia la intenció d’estrenye’s. Suposo que així pot dir-se que és l’atracció de dos desconeguts menys desconeguts del que creuen ser. Una tímida línia humida, quasi recte, es perdia entre la seva brusa a ritme de Benny Goodman; tant subtilment que ningú ho hauria vist si no fos per aquell fil invisible. I ell des de l'altre cadira l’avisava internament: “vigila amb la tristesa. És un vici”.

http://adrianabm.blogspot.com/

ELS ESPORTS

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 01 Jul 2010 08:31:00 +0000

El retorn de la Roja, la incompetència de la FIA i la resta d’actualitat esportiva

Ja arribem a la part decisiva del Mundial. Un Mundial marcat pels errors arbitrals, els errors dels porters i també pels pocs gols que s’estan marcant. I un Mundial on precisament el passat dimarts es van definir els quarts de final. L’últim equip en assolir aquesta ronda va ser Espanya.

Espanya contra Portugal va desplegar un gran joc, sobretot a la segona part, que li va valer per aconseguir el pas a la següent ronda. Xavi va tornar a ser el del Barça, ja era hora; Villa va estar esplèndid, i Busquets no va errar massa. A més Del Bosque va ser valent i va fer entrar a Llorente que amb 30 minuts va demostrar que mereix ser titular perquè l’estat físic de Torres es baixíssim. Tampoc Casillas va estar massa encertat. Qui sap si Sara Carbonero i té alguna cosa a veure...

Espanya torna a ser candidata. Després d’un inici de Mundial amb molts dubtes torna a ser la de la Eurocopa i torna a fer por. Fins i tot Aragonés ho reconeix. N’hi ha hagut prou amb mitja part genial per recuperar les il·lusions i afrontar els quarts de final amb totes les opcions de ser campions.

Paraguai serà el rival de la Roja. Per cert des de ja fa alguns dies hi ha hagut polèmica perquè alguns sectors espanyolistes, propers a la cadena de TV i Ràdio, Intereconomia, no accepten o diguem-ne que no els hi agrada massa que la selecció es digui la Roja.
Problemàtiques a part, com dèiem el rival d’Espanya a quarts serà Paraguay que va derrotar als penals a Japó després de l’empat a 0 en el partit i la pròrroga. Paraguay és una selecció tipus Itàlia. Una espècie de catenaccio sud-americà. Martino, l’entrenador dels guaranís, ha aconseguit organitzar un bloc ferm i sacrificat convertit en l’equip que més bé defensa del Mundial. Una gran defensa per un bon atac. Li serveixen a la selecció guaraní quatre pinzellades dels seus atacants, molt talentosos tots ells, des de Riveros fins a Cardozo, per resoldre els partits. Amb tot Paraguai és un rival força assequible per la elecció espanyola. Caldrà veure si Espanya és capaç de trencar el mur de la Itàlia del Sud i superar d’aquesta manera el malefici dels quarts de final. El partit serà el proper dissabte a 2/4 de 9 del vespre.

A més del partit d’Espanya els altres partits de quarts de finals són el Brasil-Holanda, on la canarinha és favorita; l’Uruguay – Ghana, on l’equip sud-americà parteix a priori amb avantatge i l’Argentina – Alemanya, el duel estel·lar dels quarts de final.

Marxem del Mundial però no del futbol perquè ara fa un parell de dies el Reial Madrid va fer oficial el fitxatge de l’extrem esquerra del Benfica Di Maria. Florentino pagarà 25 milions d’euros fixos més 11 de variables pels serveis d’un extrem esquerra que si ve no ha brillat gaire al Mundial té un gran talent i una gran tècnica. I a més un gran sentit tàctic i una gran capacitat de sacrifici i de compromís per l’equip que són les qualitats que més valora el nou tècnic Mourinho. El possible proper fitxatge del Madrid és Maicon, el lateral de l’Inter, que ve a ser una espècie de Dani Alves posat, sense ser tan esbojarrat. Un gran lateral que puja la banda com el del Barça però que com Di Maria té un gran sentit tàctic.

Canviem d’esport per parlar de F1. El passat diumenge va haver-hi gran premi a Valencia. Un gran premi en si molt poc animat però que gràcies a la polèmica generada per Hamilton i la FIA i a l’accident de Webber va tenir força emoció. Rondava la volta 8 quan Webber va xocar a més de 300 km/h amb Kovalainen. Va sortir volant va donar una tombarella en l’aire i es va estavellar-se contra la balla. Per sort al pilot no li va passar res. Un parell de voltes més tard va sortir el cotxe de seguretat i ho va fer just per davant de Hamilton que en aquells moments anava segon. Per evitar perdre temps amb Vettel, primer classificat, Hamilton va adelantar al safety car, cosa totalment il·legal. Alonso no ho va fer. Hamilton no va ser castigat amb un drive through fins 15 voltes més tard quan el seu avantatge amb el tercer era suficient com per passar per boxes sense perdre la posició. La FIA que hauria d’haver sancionat a l’engolés poques voltes després de la seva infracció va permetre que Hamilton recuperés el temps que anava a perdre. No és estrany que Alonso digui que el gran premi estava manipulat. Al final Vettel va ser primer, Hamilton segon i Button tercer. Alonso va quedar vuitè i Pedro Martínez de la Rosa dotzè. A final de carrera havia quedat desè però el van sancionar i no va sumar. A dia d’avui el Pedro encara no té cap punt.

Per últim farem un apunt de tennis perquè s’estan jugant les rondes finals del torneig més prestigiós del món: Wimbledon. Nadal ja està a semifinals després de derrotar a Robin Soderling, el seu botxí al passat Roland Garros, per 3 sets a 1. El seu rival a la penúltima ronda del torneig anglès serà Andy Murray. L’altre semifinal la disputaran el txec Berdych i Novak Djokovic. Veurem si Nadal és capaç d’accedir a la final i reconquistar Wimbledon. Com també veurem si la Roja arriba o no a les semifinals de Sud-àfrica.

Marc Mosull

el programa numero 100

noreply@blogger.com (lasensacio) — Mon, 31 May 2010 09:52:00 +0000

GRÀCIES A TOTS, GISELA, MARTA, ARIS, JAUME,
PERE, SALVADOR, A ELS COMPONENTS DEL GRUP JAULA VACIA, A AURORA CREW, A
L'ABEL ALMENA, DAVID OLEART, ALBERT NEVE, I A TOTS VOSALTRES PER FER DE
LASENSACIÓ EL MILLOR PROGRAMA DE RADIO!

EN DAVID OLEART A LASENSACIÓ!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Wed, 26 May 2010 16:05:00 +0000

Per celebrar els 100 programes de Lasensació, entra en el sorteig de 1 invitació doble per anar a LA DISCOTECA SHE de Vilassar de Mar amb ampolla de cava inclosa.

ENTRA A LES NITS DE DISSABTE MÉS IMPORTANTS DEL PAIS, ENTRA A LA NIT SEXOTICA DEL SHE!!

Participa en el sorteig enviant un correu a lasensacio@lasensacio.com.
...
I per rematar-ho en DAVID OLEART estarà el divendres al programa!!

ELS SAGALS A MANRESA.

noreply@blogger.com (lasensacio) — Tue, 25 May 2010 15:50:00 +0000

Manresa capital del Bages ,al pla de Bages, just a l'angle on conflueixen el riu Llobregat i el Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l'organització de la Catalunya central.
El proper dissabte 30 de maig a Manresa hi celebraran la Fira de l'Ascensió , aquesta fira promoguda per l'UBIC Manresa (Unió de Botiguers i Comerciants) hi trobarem una gran presència d'artesans i paradetes al carrer.L’al·licient d’aquesta fira, és la gran afluència tant de públic com d’artesans, que a cada edició permeten aconseguir millorar els resultats de les anteriors, gràcies a la qualitat dels productes que s’hi ofereixen, ja siguin menjars preparats a l’estil tradicional, com embotits, formatges... i tota mena d’articles fabricats artesanalment, oficis artesans, decoració personalitzada, roba tractada...

MYSTERY A VIC

noreply@blogger.com (lasensacio) — Fri, 21 May 2010 17:34:00 +0000

Aquets cap de setmana vine a fer la primera copa al MYSTERY!!!!
ENTRADA LLIURE TOTA LA NIT!

Tant si vols ballar, com si vols fer la copa tranquilament als nostres sofas, no t'ho pensis més....Comença bé la nit...comença-la amb nosaltres.
Bona música i bon ambient
...
ENTRADA A PARTIR DE 18 ANYS

REVERSOUND

noreply@blogger.com (lasensacio) — Wed, 12 May 2010 14:19:00 +0000

Creamos falcas de radio, canciones para spots de televisión, bandas sonoras para televisión y cine.
Diseños de logos para empresas, creación de paginas web y puiblicidad.

Contamos con grandes profesionales, y experiencia demostrable.

AHORA TENEMOS OFERTA DE FALCAS CON VOZ DE CHICO Y CHICA POR SOLO 10 EUROS!!

info@reversound.com

reversound@reversound.com

TXELL AIXENDRI LA ESCOLLIDA!!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 06 May 2010 17:21:00 +0000

FA MÈS D'UN MES, US VAREM DEMANAR QUI HAVIA SIGUT LA VOSTRA ENTREVISTA PREDILECTE D'AQUESTS 100 PROGRAMES.
DONCS JA PODEM DIR QUE HA GUANYAT LA QUE LI VAREM FER A LA TXELL AIXENDRI L'ANY PASSAT,
I QUE RESPONDRÀ A LES 3 MILLORS PREGUNTES REBUDES.

A TOTS GRÀCIES PER PARTICIPAR!!!

JA ESTAN A LA VENDA!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 06 May 2010 17:16:00 +0000

QUANTES VEGADES ELS NOSTRES PENSAMENTS ES CONVERTEIXEN EN CANÇONS??
TOTS ELS MOMENTS TENEN UNA BANDA SONORA.
JA ESTAN A LA VENDA ELS NOUS SINGLES DE XAVI RUIZ!!

JUST WITH YOU

CHUPA CHUPA

CELS PIÑOL PRESENTA EL FANHUNTER

noreply@blogger.com (lasensacio) — Thu, 06 May 2010 17:11:00 +0000

Comienza con este libro una nueva etapa d la exitosa obra de Cels piñol, un relato sobre coleccionistas, mitómanos,cinéfilos,melómanos,seguidores de series de televisión, lectores de libros y comics;fans de todo tipo de ocio,cultura y subcultura como nunca los has visto antes.
Fanhunter:Fan Letal recopila las nuevas páginas de humor que el autor publica desde hace 20 años y que, desde su propio punto de vista y mediante una extraordinaria mezcla de cotidianidad y ciencia-ficción, ofrecen una visión épico-decadente de las vivencias del protagonista en sus facetas como artista, padre o superviviente de una epidemia zombie ¡Todo cabe en este libro inclasificable!

Los mónologos de BFN y las historias íntimas de "Salvados"

noreply@blogger.com (lasensacio) — Mon, 26 Apr 2010 08:16:00 +0000

Por un lado, Andreu Buenafuente, y los guionistas de BFN, retoma la recopilación de los mejores monólogos emitidos en el programa tras haber publicado, el año pasado, "Buenafuente en el aire", el libro dedicado a los invitados fotografiados por César Núñez.
"Sigo diciendo" (Editorial Planeta) con el prólogo de Berto Romero, recoge los mejores monólogos del 2009, año en que Andreu Buenafuente alcanzó la cifra de 1.000 monólogos dichos.

"Más vale pedir perdón que pedir permiso" (Editorial Planeta) es el título del libro que nos desvela muchos de los entresijos de SALVADOS. Con el prólogo de Quim Monzó y el epílogo de Jose Corbacho, Jordi Évole (el Follonero) y el equipo de guionistas del programa, nos desvela cómo consiguió infiltrar a una falsa premiada de la lotería de Navidad o cómo se infiltraron en "El diario de Patricia".
Una buena recopilación de divertidas anécdotas de SALVADOS y muchas más cosas que no hemos visto por televisión.

L'ATLANTIDA DE VIC.

noreply@blogger.com (lasensacio) — Mon, 26 Apr 2010 08:12:00 +0000

Nit de joia. Diada de Sant Jordi del 2010. Després d'una laboriosa cursa contra rellotge, Vic ha inaugurat una de les joies de la corona de la legislatura: el teatre l'Atlàntida, el Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ha obert les portes un imponent edifici als antics vivers de Can Tortadès. Un lloc destinat a ser un nou centre de la capital d'Osona, i segons el discurs de la presentació, "un lloc físic i sentimental de la ciutat".

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresseras i l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal , han estat els encarregats de donar pas al concert inaugural. "El cant del lloc" ha estat l'obra escollida, creada expressament per l'ocasió amb la música de Josep Baucells i amb un text que frega la perfecció de Lluís Solà. L'orquestra de Cambra de Vic, la Coral Canigó, l'Orfeó Vigatà, la Coral Regina i el Cor de Noies del Conservatori de Vic han interpretat esplèndidament la peça i l'actor Santi Ricart ha posat la seva dicció acurada a les dures i professionals paraules escrites per Solà i Sala.

Parlaments de l'alcalde i del conseller. Vila d'Abadal ha parlat dels exalcaldes amb una excepció, Jacint Codina, l'mpulsor de la construcció del centre. El conseller ha reconegut que el teatre és un exemple de polítiques socials i una mostra d'economia del coneixement. El resultat de "l'empenta vigatana", ha reblat Tresseras. “ Llarga vida a l'Atlàntida!” ha dit l'alcalde.

A dos quarts de nou del vespre, s'han obert les portes Tothom a lloc vint minuts més tard. Autoritats i públic glatien per poder viure el teatre i gaudir d'un espai que busca, segons l'alcalde ser "escola i cultura".

L'alcalde de Vic ha pres la paraula, i en un discurs dens ha recordat l'incendi que va destruir l'antic teatre de Vic el 26 de maig de 1919. A partir d'aquesta data ha iniciat un recorregut per la història recent del somni dramàtic d'ençà que es va tancar l'Atlàntida del carrer de Sant Fidel per aluminosi. Vila d'Abadal ha recordat Ramon Montanyà i Pere Girbau i ha ignorat completament el seu antecessor, qui va iniciar les obres i el projecte, Jacint Codina. La revenja en política, més o menys tard, apareix.

Per l'alcalde amb aquest centre d'arts, "la ciutat recupera el lloc cultural que li correspon". Agraïments a tothom qui ha participat en la seva realitat, i un sentit gràcies a Xavier Solà, l'hiperactiu regidor del consistori, que tan aviat pacta un POUM com inaugura un teatre tot cantant. Un deute d'agraïment, i Vila d'Abadal només agraeix a aquells en qui confia. Haurà estat un senyal...? En tot cas, "Llarga vida a l'Atlàntida", ha tancat l'alcalde la seva intervenció.

Conseller Tresseras: "Resultat de l'empenta vigatana"

El conseller de Cultura no ha estalviat elogis al nou equipament. En un discurs educat, informat i precís l'ha definit com un "producte de l'empenta vigatana" i de l 'antiga idea noucentista del país "en xarxa". "És un canvi de perspectiva social basat en la política social i l'economia del coneixement" ha detallat Tresseras.

"És una mostra de cultura per la construcció nacional" ha insistit el conseller, qui alhora ha comparat l'Atlàntida, per activa i per passiva, amb la Universitat de Vic. "Som sobretot una cultura i el teatre de Vic ho demostra" ha afegit. I amb un "enhorabona i per molts anys", el conseller ha conclòs la seva intervenció.

Excels concert per actor, orquestra i cor. Aplaudiments de gala. Sortida a escena per saludar de l'autor del text, l'escriptor Lluís Solà i Sala, i del compositor de la música, Josep Baucells. Cant dels Segadors. Copa de cava i una llarga llista de VIPS comarcals que enraonaven en les noves instal·lacions modernes, pràctiques i gairebé franciscanes. La senyora Pepita, una dona eixerida de 79 anys que tenia a la butaca del costat, s'ha emocionat. "Ja tenim teatre", m'ha recordat. I és que aquest teatre com afirma "El cant del lloc" ens acompanya i secretament ens alça. Llarga vida a l'Atlàntida!
WWW.OSONA.COM

ELMUNDOTODAY.COM

noreply@blogger.com (lasensacio) — Mon, 26 Apr 2010 08:10:00 +0000

“No hay riesgo de altercados y no tendría sentido perder la calma”, asegura la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega en un comunicado emitido esta misma mañana. La necesidad por parte del Gobierno de lanzar mensajes tranquilizadores a la opinión pública ha venido motivada por la publicación de un informe del Instituto Nacional de Estadística (INE) según el cual el 50% de la población española agrediría a la otra mitad. Aunque algunos analistas políticos no han tardado en hablar del resurgimiento de las dos Españas, aludiendo directamente a la crispación generada a raíz del procesamiento del juez Garzón, el jefe del gabinete de prensa del INE, Andrés Martos, ha insistido en que “no se han detectado motivos ideológicos o políticos en las intenciones violentas de los encuestados. La persona a la que se quiere pegar suele ser un familiar, un antiguo compañero del colegio, un colega del trabajo o incluso un personaje televisivo”. El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha aclarado que “es humano querer pegar a alguien” e incluso ha sugerido que “lo mejor sería hacerlo de una vez y pasar a otra cosa”

Concurso de sesiones Remember Solotrance

noreply@blogger.com (lasensacio) — Mon, 26 Apr 2010 07:55:00 +0000

No podeis dejar de bajaros todas las sesiones del concurso de sesiones remember que se esta celebrando en el foro de Solotrance. 16 participantes que lo han dado todo, 16 sesiones que te llevaran a los mejores años de tu vida, bajatelas y disfruta de 16 horas de buena musica.
Descarga de las sesiones: http://solotrance.mforos.com/1106492/9127780-votaciones-concurso-sets-remember-solotrance201

INAUGUREM LA NOVA.

noreply@blogger.com (lasensacio) — Sun, 18 Apr 2010 11:19:00 +0000

Ja la tenim aqui, la nova web amb un disseny més actual i més funcional.
tota la gent que tingui dubtes sobre com funciona,envieu un correu a lasensacio@lasensacio.com.
El mes que ve, ja fara 5 anys que estèm amb tots vosaltres,un dels blogs mes visitats d'Osona, amb subscriptors de tot el món, i amb mes de 500 visites diaries.
Pero aixo no es queda aqui, tambe farem 100 programes, el qual el celebrarem amb un programa en directe desde l'atlantida de Vic.

A tots vosaltres, gracies!!!

Un soldado británico ciego vuelve a "ver" gracias a un dispositivo en la lengua

noreply@blogger.com (lasensacio) — Wed, 17 Mar 2010 14:08:00 +0000

Un soldado británico que se quedó ciego por la explosión de una granada en Irak ha conseguido volver a "ver" gracias a un innovador dispositivo que le permite percibir el entorno desde la lengua.

Craig Lundberg, de 24 años, es la primera persona en participar en un programa piloto del Ministerio de Defensa del Reino Unido para paliar los efectos de la ceguera mediante este dispositivo, llamado BrainPort y desarrollado en Estados Unidos, según medios británicos.

El BrainPort consiste en unas gafas con una minicámara que capta estímulos visuales

El BrainPort consiste en unas gafas con una minicámara que capta estímulos visuales, los cuales después se traducen en señales eléctricas que el usuario percibe con la lengua a través de una especie de "piruleta" en la boca.

El destinatario interpreta estas señales según su intensidad y puede hacerse una idea de su entorno, de la forma de los objetos e incluso, en cierta forma, "leer" letras.

Lundberg destacó que el dispositivo le es de gran ayuda y que, por ejemplo, ya puede ubicar objetos, aunque no piensa deshacerse de Hugo, su perro guía.

El Ministerio británico de Defensa colaborará con el Ejército de Estados Unidos para continuar desarrollando el dispositivo y aumentar de 400 hasta al menos 4.000 los puntos que envían información a la lengua, lo que mejoraría la calidad de las imágenes.

Uno de los inconvenientes del BrainPoint es que los usuarios no pueden hablar ni comer mientras lo usan, por lo que los diseñadores se plantean inventar un dispositivo más pequeño que pueda instalarse de forma permanente en la boca.

Masamune Shirow, el artista!

noreply@blogger.com (lasensacio) — Wed, 24 Feb 2010 07:44:00 +0000

Poco sabemos de este autor nacido en la ciudad portuaria de Kobe el 23 de noviembre de 1961. Su verdadero nombre Masanori Ota; Masamune Shirow no es más que un seudónimo utilizado para ocultar al que es, en la actualidad, uno de los mangakas más popular y con más seguidores en todo el mundo. Sabemos que cursó estudios de arte en la Universidad de Osaka, y que después de graduarse en arte y pintura al óleo, se dedicó durante la segunda mitad de los años ochenta a la enseñanza.

Su carrera profesional como mangaka se inició siendo todavía estudiante, cuando hacia 1982 publicó en el fanzine Atlas, una serie que fue la primera de una impresionante carrera, que le ha llevado a ser conocido en todo el mundo. Esta serie sería publicada en 1985 por la revista Seishinsha y responde al título de Black Magic. En esta primera obra, en la que se anunciaba ya un autor bastante complejo, Shirow ya demostraba un interés particular por todo lo relacionado con las distopías, el desarrollo tecnológico y el mundo de la política. En este mismo año comenzó la publicación de su segunda obra, y la más larga hasta el momento, Appleseed, de la que ha finalizado cuatro volúmenes (1985 a 1989) y que se pueden ver editados en España. Esta serie está todavía inconclusa después de haber pasado ya diez años desde el último volúmen, aunque publicó dos ampliaciones de la serie llamadas Appleseed Data Book y Appleseed Hiper Notes, que no son continuaciones de la obra, sino aclaraciones y datos ampliados sobre ella.

A lo largo de 1990 publicó quizá su obra más extraña, Exon Depot. Se trata de un manga sin ningún diálogo a lo largo de la obra y que para ser comprendido en su totalidad, solo tenemos que entender lo que piensan y se supone que dicen los personajes a lo largo de unas maravillosas viñetas de un colorido extraordinario. Se trata en sí de un manga, pero al contener solo ilustraciones se lo puede considerar más una obra de ilustración, que un manga en si.

A continuación vino su etapa más prolífica, y hizo tres obras seguidas, Ghost in the Shell (1991), Orión (1993) y Dominion (1993), que le convirtieron definitivamente en un autor de culto y en una de los profesionales más respetados del mundo del manga. Estas tres series difieren entre sí mucho más de lo que parece a simple vista. Ghost in The Shell es una obra realmente extensa de gran calidad comparable con obras como Neuromante. Orion es un devaneo místico religioso y donde se pueden ver las diferencias y las similitudes que hay entre la religión budista (la rama japonesa o Zen) y la cristiana. En esta obra se pueden encontrar multitud de detalles humorísticos. Su otra obra, Dominion, con su continuación Dominion Conflicto (1995) donde uno de sus factores principales es el humor.

Además de su trabajo como mangaka destacamos su parcela de ilustrador. En 1992 apareció su primer libro de ilustraciones titulado Intron Depot, donde se recopilan sus trabajos a todo color. Es este trabajo como ilustrador el que ha hecho que durante la década de los noventa sus trabajos Ghost in the Shell 2: Man Machine Interface (1995) y NeuroHard (1995) se han publicado de forma esporádica, y sin continuidad. En 1997 publicó un anime para la revista manga-erótica Kasshan Hunter y su segundo libro de ilustraciones Intron Depot 2: Blades, que apareció en el mercado en 1998. Sus trabajos también se encuentran en el campo del mundo de la informática y los juegos para ordenador, donde ha diseñado los personajes de Orión y Sampaguita.

Shirow ha diseñado un mundo futuro donde el desarrollo tecnológico ha hecho del hombre una máquina y de la máquina un hombre, donde la frontera entre la vida humana y la artificial es una delgada línea que nadie puede definir, porque si algo piensa, tiene noción de su existencia y la supervivencia es algo fundamental en sus parámetros morales, ¿Qué es la vida...?

EL GRUP EL REPLÁ A LASENSACIÓ

noreply@blogger.com (lasensacio) — Tue, 23 Feb 2010 18:34:00 +0000