Dibuixar una persona requereix temps, requereix que tots els sentits treballin com un de sol. Captar l’essència és observar i analitzar. A vegades però, el procés artístic canvia. Es passa d’un retrat com els que et fan a Les Rambles (mínim mitja hora) a un retrat conceptual tipus Jackson Pollock (estampa el que percebis el més ràpid que puguis). L’exercici de dibuixar literàriament a Francesc Guillamet, conegut com “el fotògraf del Bulli” es situaria precisament dins el segon grup. I de fet, s’hi situa per força ja que el temps de visita s’ha escurçat notablement. Arriba tard i el moviment ràpid dels seus ulls denota encara un cert nerviosime. S’excusa: ”he vingut per Bracons i no és el que creia. Disculpeu. Comencem?”.
Comencem i passen segons, minuts. El moviment dels seus ulls no desapareix; al contrari també es fa notori en braços, mans i cames. En un altre persona seria inquietud, en ell crec que és espontànietat i un punt de savi il·luminat. Tanmateix se’m fa difícil atribuir aquests adjectius a un fotògraf. De fet creia que eren professionals pacients i calmats per naturalesa. Guillament demostra però, que és la força de la imatge el que importa i sobretot la creativitat, un atribut que a ell no li manca. Sinó d’on haurien sortit els 60 llibres de cuina que ha il·lustrat?
Comencem i passen segons, minuts. El moviment dels seus ulls no desapareix; al contrari també es fa notori en braços, mans i cames. En un altre persona seria inquietud, en ell crec que és espontànietat i un punt de savi il·luminat. Tanmateix se’m fa difícil atribuir aquests adjectius a un fotògraf. De fet creia que eren professionals pacients i calmats per naturalesa. Guillament demostra però, que és la força de la imatge el que importa i sobretot la creativitat, un atribut que a ell no li manca. Sinó d’on haurien sortit els 60 llibres de cuina que ha il·lustrat?
MÈS AL BLOG DE L'ADRIANA