El control sanitari que exerceix sobre l'animal el seu propietari difereix molt segons la mascota de què es tracti i d'on resideixi amb el seu amo (a la ciutat o en un poble petit). En concret, els gossos es cuiden molt millor que els gats: tan sols el 4% dels amos de gossos no tenen cartilla sanitària del seu animal, davant el 39% de propietaris de gats que admeten no comptar amb aquest document. La proporció de gats sense cartilla s'eleva fins al 67% als pobles.Els animals domèstics fan companyia, tornen àmpliament l'afecte que reben, introdueixen en infants i joves els conceptes necessaris de rutina i responsabilitat, ens posen en contacte directe amb un ésser viu ric, únic i irrepetible en necessitats, apetències, gràcies i tot tipus de detalls. A més, amb freqüència, els animals domèstics indueixen a passejar persones poc predisposades a fer-ho i fins i tot es poden convertir en una ajuda valuosa per als qui pateixen problemes psicològics o llargues malalties. Aporten un efecte tranquil·litzant i, segons investigacions recents, amb la seva presència produeixen en certes persones una disminució de la pressió arterial i del nivell d'ansietat.
"És una passada", exclamaria convençut l'infant a qui acaben de regalar l'anhelat i sol·licitadíssim gosset. Però, com ens portem amb les nostres mascotes? Les alimentem i mantenim adequadament, les portem periòdicament al veterinari, els proporcionem un espai i un temps suficient per a la seva diversió i relacions amb altres animals de la seva espècie...? Mitjançant una enquesta a nivell nacional a 626 persones que tenen una o diverses mascotes, CONSUMER s'ha apropat a les actituds i els comportaments dels qui tenen animals de companyia, tant a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Bilbao), com en urbs mitjanes (Pamplona, La Corunya, Santander, Badajoz, Jaén...), petites (Aranda de Duero, Calpe, Chipiona o Eibar), en pobles (com Agurain, Arévalo o Carboneras) i fins i tot poblets diversos de menys de 2.000 habitants, com Quel (La Rioja) o Mayorga (Valladolid). Aquesta no és, el lloc on resideix el propietari d'un animal de companyia, una qüestió intranscendent. Al contrari: al llarg de tota l'enquesta es comprova que, en general, a les grans ciutats els amos de les mascotes són més escrupolosos amb l'alimentació i la cura sanitària dels animals, mentre que aquesta cura decreix a mesura que ho fa el nombre d'habitants de la localitat. Dos exemples per a aquesta asseveració: si, de mitjana, només un 4% dels propietaris d'un gos tenen la cartilla sanitària corresponent, aquesta proporció es triplica, fins arribar al 12% als pobles de menys de 2.000 habitants. I el segon: si a les grans ciutats només el 27% dels enquestats dóna freqüentment al seu gos restes de menjar (segons els experts, és millor alimentar-los exclusivament amb pinsos), la proporció es dispara fins al 64% quan aquests viuen en un poble petit.
L'animal de companyia preferit continua sent, sens dubte, el gos (en tenen el 56% dels enquestats), seguit dels ocells (25%) i el gat (22%). A les grans ciutats proliferen, respecte a nuclis urbans més petits (en els quals gairebé són inexistents), tortugues, hàmsters, conillets d'Índies i espècies exòtiques com la iguana i l'esquirol.
El control sanitari que exerceix sobre l'animal el seu propietari difereix molt segons la mascota de què es tracti i d'on resideixi amb el seu amo (a la ciutat o en un poble petit). En concret, els gossos es cuiden molt millor que els gats: tan sols el 4% dels amos de gossos no tenen cartilla sanitària del seu animal, davant el 39% de propietaris de gats que admeten no comptar amb aquest document. La proporció de gats sense cartilla s'eleva fins al 67% als pobles.
