El retorn de la Roja, la incompetència de la FIA i la resta d’actualitat esportiva
Ja arribem a la part decisiva del Mundial. Un Mundial marcat pels errors arbitrals, els errors dels porters i també pels pocs gols que s’estan marcant. I un Mundial on precisament el passat dimarts es van definir els quarts de final. L’últim equip en assolir aquesta ronda va ser Espanya.
Espanya contra Portugal va desplegar un gran joc, sobretot a la segona part, que li va valer per aconseguir el pas a la següent ronda. Xavi va tornar a ser el del Barça, ja era hora; Villa va estar esplèndid, i Busquets no va errar massa. A més Del Bosque va ser valent i va fer entrar a Llorente que amb 30 minuts va demostrar que mereix ser titular perquè l’estat físic de Torres es baixíssim. Tampoc Casillas va estar massa encertat. Qui sap si Sara Carbonero i té alguna cosa a veure...
Espanya torna a ser candidata. Després d’un inici de Mundial amb molts dubtes torna a ser la de la Eurocopa i torna a fer por. Fins i tot Aragonés ho reconeix. N’hi ha hagut prou amb mitja part genial per recuperar les il·lusions i afrontar els quarts de final amb totes les opcions de ser campions.
Paraguai serà el rival de la Roja. Per cert des de ja fa alguns dies hi ha hagut polèmica perquè alguns sectors espanyolistes, propers a la cadena de TV i Ràdio, Intereconomia, no accepten o diguem-ne que no els hi agrada massa que la selecció es digui la Roja.
Problemàtiques a part, com dèiem el rival d’Espanya a quarts serà Paraguay que va derrotar als penals a Japó després de l’empat a 0 en el partit i la pròrroga. Paraguay és una selecció tipus Itàlia. Una espècie de catenaccio sud-americà. Martino, l’entrenador dels guaranís, ha aconseguit organitzar un bloc ferm i sacrificat convertit en l’equip que més bé defensa del Mundial. Una gran defensa per un bon atac. Li serveixen a la selecció guaraní quatre pinzellades dels seus atacants, molt talentosos tots ells, des de Riveros fins a Cardozo, per resoldre els partits. Amb tot Paraguai és un rival força assequible per la elecció espanyola. Caldrà veure si Espanya és capaç de trencar el mur de la Itàlia del Sud i superar d’aquesta manera el malefici dels quarts de final. El partit serà el proper dissabte a 2/4 de 9 del vespre.
A més del partit d’Espanya els altres partits de quarts de finals són el Brasil-Holanda, on la canarinha és favorita; l’Uruguay – Ghana, on l’equip sud-americà parteix a priori amb avantatge i l’Argentina – Alemanya, el duel estel·lar dels quarts de final.
Marxem del Mundial però no del futbol perquè ara fa un parell de dies el Reial Madrid va fer oficial el fitxatge de l’extrem esquerra del Benfica Di Maria. Florentino pagarà 25 milions d’euros fixos més 11 de variables pels serveis d’un extrem esquerra que si ve no ha brillat gaire al Mundial té un gran talent i una gran tècnica. I a més un gran sentit tàctic i una gran capacitat de sacrifici i de compromís per l’equip que són les qualitats que més valora el nou tècnic Mourinho. El possible proper fitxatge del Madrid és Maicon, el lateral de l’Inter, que ve a ser una espècie de Dani Alves posat, sense ser tan esbojarrat. Un gran lateral que puja la banda com el del Barça però que com Di Maria té un gran sentit tàctic.
Canviem d’esport per parlar de F1. El passat diumenge va haver-hi gran premi a Valencia. Un gran premi en si molt poc animat però que gràcies a la polèmica generada per Hamilton i la FIA i a l’accident de Webber va tenir força emoció. Rondava la volta 8 quan Webber va xocar a més de 300 km/h amb Kovalainen. Va sortir volant va donar una tombarella en l’aire i es va estavellar-se contra la balla. Per sort al pilot no li va passar res. Un parell de voltes més tard va sortir el cotxe de seguretat i ho va fer just per davant de Hamilton que en aquells moments anava segon. Per evitar perdre temps amb Vettel, primer classificat, Hamilton va adelantar al safety car, cosa totalment il·legal. Alonso no ho va fer. Hamilton no va ser castigat amb un drive through fins 15 voltes més tard quan el seu avantatge amb el tercer era suficient com per passar per boxes sense perdre la posició. La FIA que hauria d’haver sancionat a l’engolés poques voltes després de la seva infracció va permetre que Hamilton recuperés el temps que anava a perdre. No és estrany que Alonso digui que el gran premi estava manipulat. Al final Vettel va ser primer, Hamilton segon i Button tercer. Alonso va quedar vuitè i Pedro Martínez de la Rosa dotzè. A final de carrera havia quedat desè però el van sancionar i no va sumar. A dia d’avui el Pedro encara no té cap punt.
Per últim farem un apunt de tennis perquè s’estan jugant les rondes finals del torneig més prestigiós del món: Wimbledon. Nadal ja està a semifinals després de derrotar a Robin Soderling, el seu botxí al passat Roland Garros, per 3 sets a 1. El seu rival a la penúltima ronda del torneig anglès serà Andy Murray. L’altre semifinal la disputaran el txec Berdych i Novak Djokovic. Veurem si Nadal és capaç d’accedir a la final i reconquistar Wimbledon. Com també veurem si la Roja arriba o no a les semifinals de Sud-àfrica.
Marc Mosull
