El gat és un petit mamífer carnívor domèstic. Ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació entre el 3.500 i 8.500 anys.
És un dels animals de companyia més populars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del món. Es creu que el gat salvatge africà n'és l'avantpassat més immediat. Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on el gat era un animal sagrat.
A continuació us informarem de les característiques més importants dels gats que hem de saber i tindre en compte per conèixe'ls millor.
La vista:
Diferents anàlisis indiquen que la vista dels gats és superior a la dels humans durant la nit, i inferior durant el dia.
Els gats tenen la capacitat d'aprofitar al màxim la llum visible tènue, i també se sap que poden veure-hi en l'infraroig proper. Un experiment, dut a terme per científics que provaven de determinar si era el moviment o el calor el que atreia l'atenció dels gats en la foscor nocturna, revelà que aquests felins eren atrets fonamentalment per la calor del cos, més que pel moviment.
L'oïda:
Els humans i els gats tenen un abast auditiu similar. Tanmateix, els gats poden sentir sons a tons molt més alts, fins i tot millor que els gossos. Poden sentir-hi fins a 64 kHz, que és 1,6 octaves per sobre el llindar dels humans, i una octava per sobre el llindar dels gossos.
L'olfacte:
El sentit de l'olfacte del gat domèstic és catorze vegades més fi que el dels humans, i aquest felí posseeix el doble de cèl·lules olfactives al nas que una persona mitjana. També posseeix un òrgan sensitiu al paladar anomenat òrgan de Jacobson o òrgan vomeronasal. Utilitza un moviment facial característic denominat reflex de Flehmen per enviar composts químics a aquest òrgan.
El tacte:
Les vibrisses (bigotis) poden detectar petites variacions en el vent, permetent a l'animal saber si té un obstacle davant seu sense necessitat de visualitzar-lo. Les dues fileres superiors de vibrisses al llavi del gat es poden moure independentment de les dues fileres inferiors per aconseguir una major precisió. Com que supera l'amplada del cos del gat, la longitud de les vibrisses li permet saber si pot travessar un forat amb la seva mida corporal.
Si la llum és tènue, es creu que els gats confien més en la informació de les vibrisses que en la informació visual, car les pupil·les completament dilatades redueixen la capacitat d'enfocar objectes propers.
La posició de les vibrisses indica l'humor de l'animal; si apunten cap endavant, és que té una actitud amistosa i curiosa; si queden cap enrera, sobre la cara del gat, és que té una actitud agressiva o defensiva.
El gust:
La família dels gats manca de la proteïna T1R2, una de les dues que calen perquè funcioni el receptor sensorial de la dolçor. L'altra proteïna, T1R3, està present i és idèntica a la d'altres animals, i les papil·les gustatives corresponents també estan encara presents però són inactives.
Aquests sentits, són els que més ens diferencien les persones humanes dels gats, ja que alguns sentits els tenen més desenvolupats que nosaltres, i amb diferència.
Aixó ens ajuda a conèixer millor la seva actitut i les necessitats que puguin tenir.
Tot seguit explicarem l'actitut que pot tindre un gat amb altres gats o amb persones; per quina raó es baralla, què signifiquen els seus roncs, etc.
Les baralles:
Quan els gats entren en combat contra un altre gat per qüestions d'autodefensa, territori, reproducció o dominància, intenten semblar més intimidadors i amenaçants eriçant el pèl i arquejant l'esquena, incrementant així la seva mida aparent.
es creu que aquestes baralles són la via de transmissió principal del virus d'immunodeficiència felina (VIF). Els mascles sexualment actius solen participar en molts combats durant la seva vida, i sovint tenen rostres bastant marcats amb grans cicatrius i talls a les orelles i el nas. Els mascles no són els únics que es barallen; les femelles també es barallen per territori o per protegir els gatons, i fins i tot els gats esterilitzats defensen el seu territori (més petit) de manera agressiva.
Els roncs:
Els gats poden roncar per demostrar afecte, com ho fan les femelles quan alleten als seus fills. Tot i que generalment denota un estat de placidesa, el ronc també pot significar que l'animal està anguniós, afligit o que experimenta dolor.
Així doncs, els gats no són tan "egoistes" com la gent acostuma a pensar. Saben estimar als seus amos igual que un gos, només que els gats són més solitaris i normalment són bastant desconfiats, aquest seria el tret principal que els diferencia dels gossos.
http://els-animalsdomestics.blogspot.com
