UDFy-38135539 és el nom de la galàxia que els astrònoms han designat com el punt més llunyà de l'Univers respecte a la Terra; és a 13.100 milions d'anys llum.
Això vol dir, segons les conclusions publicades per un grup d'astrònoms europeus a la revista Nature, que la llum d'aquesta galàxia ha tardat a arribar al nostre planeta pràcticament el mateix temps que porta existint l'Univers. Quan els fotons de llum detectats ara pels astrònoms van començar el seu viatge, l'Univers només portava existint el 4% del temps transcorregut des que es va produir el Big Bang que el va originar.
Els científics van utilitzar el gran telescopi (VLT) de l'Observatori del Sud d'Europa, ubicat en La Silla Paranal (Xile), per mesurar el que en física i astronomia es denomina "redshift" (en espanyol: acostament al vermell|roig o desplaçament cap al vermell|roig). Aquest fenomen ocorre quan la radiació electromagnètica, (normalment la llum visible) que s'emet des d'un objecte tendeix al vermell|roig al final de l'espectre, i la seva mesura és considerada per la comunitat astronòmica internacional com el procediment més fiable per calcular distàncies espacials.
En el cas de UDFy-38135539, es va detectar un nivell de "redshift" que va assolir els 8,55 punts, una xifra que supera el rècord anterior de 8,2 generat per una gran explosió de raigs gamma. El professor Malcolm Bremer, de la Universitat de Bristol (Anglaterra), va explicar que "aquestes observacions estan en el límit del que es pot aconseguir amb la millor tecnologia als millors telescopis disponibles en l'actualitat".
"A curt termini, la millora d'aquesta tecnologia i el llançament del telescopi James Webb, el successor de l'Hubble, millorarà la nostra capacitat en estudis com aquest", va assegurar. "A llarg termini, telescopis més grans com l'E-ELT (42 metres) de l'Organització Europea d'Investigació Astronòmica (ESO) seran capaços d'estudiar en detall galàxies que hi ha en distàncies tan grans com aquestes", va afegir l'astrònom britànic.
Bremer va indicar que conèixer aquestes galàxies és molt important perquè formen part de l'anomenada "època de la reionització", una era en les albors de l'Univers en la qual la radiació de les primeres galàxies van canviar l'estat físic de l'hidrogen circumdant.
Casos com el de UDFy-38135539 ajudaran als astrònoms a comprendre millor aquest procés evolutiu de l'Univers, va concloure.
Europapress.
