Si la immensa majoria dels gairebé 500 planetes descoberts en òrbita d'estrelles diferents del Sol són estranys (per la seva mida, per la seva distància a l'astre, etcètera), l'últim descobert guanya per ara tots els concursos de raresa. Està en òrbita d'una estrella molt vella, que s'ha expandit segurament engolint el planeta durant un temps, però que després s'ha tornat a contreure. Per si fos poc, l'astre va pertànyer a una galàxia nana veïna i va acabar en la nostra Via Làctia, devorada gravitacionalmente en un epidosdio de canibalisme galàctic, fa entre 6.000 i 9.000 milions d'anys. El peculiar planeta es crida HIP 13044 b i el presenten els astrònoms a la revista Science.
"El descobriment és molt emocionant", afirma Rainer Klement (Institut Max Planck de Astronomía, a Alemanya). "Per primera vegada s'ha descobert un sistema planetari en un grup estel·lar d'origen extragalàctic. Donades les grans distàncies implicades, no hi ha fins ara deteccions confirmades de planetes en altres galàxies, però aquella fusió còsmica ens va posar un planeta extragalàctic al nostre abast".
HIP 13044 b està a uns 2.000 anys llum de la Terra, al cel de l'hemisferi Sud, en la constel·lació de Fornax i, acumulant més rareses, no s'ha descobert amb uns dels grans telescopis de nova generació (de vuit a 10 metres de diàmetre), ni amb un observatori espacial. N'hi ha hagut prou amb un telescopi comparativament petit de 2,2 metres, amb un detector d'alta resolució i una bona estratègia d'observació astronòmica, per donar amb aquesta peculiaritat estel·lar. El telescopi és un dels de La Silla, a Xile, de l'Observatori Europeu Austral (ESO). La presència del planeta es va detectar per la tècnica de mesurar el balanceig de l'astre provocat gravitatoriamente pel cos en òrbita al seu voltant.
L'estrany planeta té una massa mínima d'1,25 vegades la del nostre Júpiter i gira entorn del seu astre en una òrbita molt el·líptica que tarda sol 16,2 dies a completar, apropant-se molt a l'astre. Els científics creuen que la seva òrbita va poder estar més lluny abans de ser engolida per l'estrella expandida durant la fase de gegant roja. Aquest és un procés que sofreixen les estrelles no excessivament massives en el qual, quan han consumit tot el seu combustible (hidrogen), s'expandeixen. Segurament això li passarà al Sol dins d'uns 5.000 milions d'anys.
"Pràcticament no s'han explorat fins ara les estrelles d'aquest tipus, en la seva fase tardana d'evolució, a la recerca de planetes al seu voltant", assenyalen a Science els investigadors, liderats per Johny Setiawan.
L'astre extragalàctic, compost gairebé exclusivament d'heli i hidrogen, sense amb prou feines altres elements químics, ha passat ja aquella fase de gegant roja i s'ha contret; ara està cremant heli en el seu interior, però tornarà a expandir-se en la seva següent fase evolutiva i pot ser que llavors s'empassi el planeta definitivament.
www.elpais.com
