SOSTENIBILITAT I ARQUITECTURA.
Cert és que la sostenibilitat en la manera de viure, moure’ns, habitar, construir... és un tema
d’extremada vigència informativa i que, dia rere dia, corren rius de tinta sobre la necessitat
imperiosa d’un canvi de model. Tot el sector encarregat del procés de disseny i posterior
construcció dels edificis de les nostres ciutats, és evident, tenim davant nostre un important
repte per tal d’harmonitzar el citat canvi de mentalitat amb el no menys vital equilibri
pressupostari que els dies en què vivim imposen. La pregunta del milió és si aquests dos
conceptes fan convergir el disseny arquitectònic o si, per contra, l’estiren en sentits oposats.
Tots tenim a l’abast textos especialitzats i normatives que regeixen l’aplicació d’uns criteris
bàsics però avui el que m’agradaria expressar són idees molt senzilles a les que he arribat fruit
del treball diari en projectes que intenten portar a la pràctica les bases més elementals del
disseny sostenible.
La meva opinió és que, essencialment, tenim dos grans camps on treballar:
1- Reduir la demanda energètica dels edificis que construïm (demanda d’energia perquè
hi fa fred, calor, per renovar l’aire, etc...)
2- Cobrir la demanda, que ja se suposa que l’hem reduïda en el primer punt, de manera
màximament racional. Lògicament aquesta racionalitat imposarà mesures diferents en
funció de l’encàrrec a que es faci front, del nivell d’utilització de l’edifici, de la seva
titularitat pública o privada, etc... No hi ha unes receptari de mesures “correctes” en tots
els casos.
Si en centrem en consideracions pràctiques, és a dir, en com podem aconseguir aquests bons
propòsits, crec que, a nivell elemental, trobem dues actuacions bàsiques: aquelles que deriven
del disseny arquitectònic, de la seva concepció inicial i, per altra banda, les que s’hi afegeixen
per millorar l’eficiència de l’edifici un cop aquest definit.
Emmarcades en el primer paquet de mesures són imprescindibles, entre altres, valorar les
següents opcions de disseny:
1- Orientació de les peces principals. Aquest és un factor absolutament clau per tal de
reduir la demanda de calefacció a l’hivern i de refrigeració a l’estiu. És obligació nostra
ponderar quina és la distribució òptima de l’espai tan a nivell funcional com a nivell
d’eficiència energètica ja que, posteriorment, difícilment podrà canviar-se.
2- Molt lligat a la consideració anterior trobem la relació massís-obertura de les façanes.
La proporció òptima de la superfície de vidre (que pot ser des de la totalitat del
parament a unes dimensions mínimes d’aquest) és determinant estudiar-la en funció de
la orientació de cada façana de l’edifici. La mateixa eficiència de la proporció del buit
sobre el ple pot acabar determinant la imatge exterior de l’edifici i conformar un volum
diferentment esculpit en cada una de les seves cares.
3- L’eficiència energètica de les obertures va íntimament relacionada amb la protecció
que en fem d’aquestes. Per exemple durant el dia podem necessitar que entri la
radiació solar dins l’edifici mentre que, durant la nit, majoritàriament el que es desitjarà
és conservar aquesta escalfor a l’interior de l’espai arquitectònic. De la mateixa
manera, aquest guany energètic que es produeix pot ser una gran ajuda a la calefacció
en els mesos d’hivern i un greu inconvenient per la climatització durant els mesos
d’estiu. Aquí és quan entren les mesures de protecció solar, espais de transició entre
l’interior i l’exterior tals com porxos, pèrgoles, hivernacles, galeries, etc... elements tots
ells tan típics en el nostre entorn mediterrani o la utilització d’aïllaments tèrmics mòbils
que es col·loquin a voluntat davant les obertures.
4- Millorar les condicions de ventilació naturals dels espais interiors. La ventilació
creuada natural d’un espai és la millor manera de refrigerar-lo d’una manera barata i
eficaç. Si els arquitectes som capaços de distribuir els habitatges de manera que
puguin disposar de doble orientació, estarem millorant en gran mesura la qualitat de
vida dels seus futurs ocupants. Aquest aspecte, tan senzill a priori, hauria d’estar
present des del propi desenvolupament urbanístic dels municipis, incorporant
configuracions que permetessin aquesta doble orientació, així com en la sensibilitat
dels mateixos compradors en valorar aquest tipus d’aspectes. D’aquesta manera el
mateix mercat provocaria un canvi en la valoració d’aquell disseny que incorpora la
sostenibilitat en el seu ADN.
5- Finalment es podrien citar aspectes més complexos i menys divulgatius, com
augmentar la inèrcia tèrmica dels edificis de manera que la radiació que capten els
paraments interiors dels edificis no es dissipi de manera immediata en forma de calor,
sinó que aquesta alliberació d’energia calorífica es retardi unes hores coincidint amb
les hores nocturnes i, per tant, més fredes. També es podria parlar d’elements
captadors d’energia però aquests són aspectes de disseny molt més especialitzats.
Dins el segon gran grup, el de les actuacions a efectuar un cop definit la geometria i la
implantació de l’edifici, hi trobem entre d’altres:
1- Dotar la pell de l’edifici de l’adequat aïllament tèrmic. Hi ha infinitat d’estudis que
demostren que el sobrecost que suposa un sobreaïllament tèrmic de l’edifici s’amortitza
econòmicament als pocs anys de funcionament normal de l’habitatge. Especialment en
zones amb climes severs a l’hivern aquesta mesura disminueix de manera radical el
seu consum energètic.
2- Utilització de materials amb baixa petjada ecològica, és a dir, materials poc costosos
ecològicament. Aquests són els que per la seva extracció, transformació, transport i
col·locació obtenen uns baixos nivells d’emissions de CO2, així com aquells que poden
ser desmuntats i reciclats en altres construccions una vegada han complert la seva
funció. Aquests aspectes ens portarien a parlar de temes tan interessants com d’edificis
desmuntables, transportables en funció de les necessitats de la població al llarg dels
anys o de la flexibilitat dels edificis que actualment estem construint.
3- Incorporació en els edificis de tecnologies eficients. La pregunta que ens hauríem de
fer és si realment en el sector de la construcció estem aplicant les tecnologies més
eficients i més adequades a les necessitats que tenim.
Un exemple de la simbiosi entre tecnologia eficient i construcció moderna és la
introducció progressiva de la il·luminació amb tecnologia LED, molt més econòmica i de
millor qualitat lumínica.
4- Possibilitat de cobrir part de la demanda energètica, o la seva totalitat si l’aposta és
ferma, amb energies alternatives tals com la solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la
biomassa, l’eòlica, etc...
Per finalitzar, ja que aquest tema podria allargar-se de manera gairebé infinita, insistir en la
importància d’incorporar aquests criteris des del principi del disseny arquitectònic. El primer
grup de mesures que s’han comentat, totes elles d’una gran claredat, simplicitat i en general de
reduït cost econòmic, són bàsiques pel futur funcionament de la construcció. Un mal
començament en aquest sentit difícilment podrà ser adreçat per mesures i tecnologies afegides
a posteriori, que, a part, aquestes sí són veritablement molt costoses econòmicament.
La conclusió final és que la construcció sostenible viatja en la mateixa direcció que la
construcció eficient i, per tant, de la necessària contenció pressupostària.
Malgrat això cal fer entre tots plegats uns reflexió. Cert és que algunes d’aquestes mesures
poden significar increments en el cost de construcció, però també ho és que suposaran estalvis
en la futura utilització dels edificis. L’equació cost-sostenibilitat, per tant, no només hauria
d’incorporar les despeses de construcció, sinó tenir la capacitat d’integrar-hi el factor temps i
considerar de manera global el fet constructiu i la despesa que de la seva utilització se’n deriva.
Algunes preguntes que em sorgeixen són:
Estariem disposats a pagar més diners per un edifici que ens assegurés un estalvi econòmic en
la despesa en el seu futur funcionament diari?
Està la societat preparada per l’aposta del que significa veritablement la sostenibilitat en tota la
seva dimensió?
No acaba sent un “maquillatge de sostenibilitat” moltes de les mesures que estem aplicant avui
dia? Té sentit un sobrecost econòmic per aquestes mesures “a mitges”?
El futur està en la respostes que acabem donant a aquestes qüestions. Veurem!
aa alentornialentornarquitectesslp
Jaume Alentorn i Puigcerver –arquitecte-.
Tel: 93.885.26.13
E-mail: jaumealentorn@yahoo.es