Aspectes destacats:
• Situades de Kuala Lumpur (Malàsia)
• 452 metres d’altura (88 plantes). Considerat l’edifici més alt del món fins l’any 2003 que
el superà el Taipei 101 a Taiwan.
• Propietat de la companyia petrolera malaia “Petronas”.
• Cost de la construcció: 950 milions d’Euros.
• Arquitecte: César Pelli.
• Període de construcció: 1992-1997
• Més de 2000 treballadors organitzats en dos equips, un coreà i l’altre japonès. Cada un
d’ells era responsable de l’edificació d’una torre.
La secció d’arquitectura tracta sobre un dels edificis més emblemàtics de l’arquitectura d’altura
del planeta: les Torres Petronas. Aquestes dues torres emplaçades a Kuala Lumpur (Malàsia),
de gran esveltesa visual i atractives formes corbes, són mundialment conegudes pel fet d’estar
unides entre elles mitjançant un pont (anomenat sky bridge) a 170 metres d’alçada connectant
les plantes 41 i 42 de les dues torres. Aquest element de connexió és un dels espais
arquitectònicament més interessants del món ja que ofereix la possibilitat de veure, contemplar,
escoltar, sentir i viure la ciutat literalment penjat al buit alhora que protegit per la magnificent
presència dels dos edificis. Es podria definir la sensació com una barreja de sentiments
contraposats, aspecte que de ben segur va ser treballat per César Pelli, arquitecte de l’obra. La
presència de l’sky bridge també ofereix una clara avantatge estructural: el treball de cada torre
no és independent sinó conjunt quan es tracta de fer front a les empentes horitzontals
produïdes principalment per vent i sisme i, alhora, ofereix una comunicació entre les dues
torres que n’augmenta la capacitat d’evacuació i la seva seguretat, consideració molt rellevant i
de gran actualitat en el disseny d’edificis en altura.
El disseny de les torres evoca motius tradicionals islàmics, fent referència a l’herència
musulmana de Malàsia. La planta de l’edifici es genera a partir de la rotació de dos quadrats,
engendrant una estrella de 8 puntes –símbol islàmic d’ordre i harmonia-. Aquesta forma es
suavitza mitjançant la presència de convexitats i elements juxtaposats que, alhora,
contribueixen a emfatitzar la proporció vertical de les dues torres marcant unes clares línies
d’ombra verticals.
La forma de l’edifici li confereix una imatge de diamant tallat, característica que hàbilment es
reforça amb els materials que s’utilitzen per conformar la imatge exterior de l’edifici: vidre i acer
inoxidable. El pas de les hores del dia i de les estacions de l’any doten a l’edifici d’una gran
varietat de reflexes que li proporcionen una imatge volgudament canviant i sensible al pas del
temps.
L’estructura de l’edifici és, principalment, de formigó armat, elecció inusual en edificis en altura.
La raó es troba en l’elevat cost de la importació de l’acer i la manca de possibilitats de la
indústria siderúrgica local per fer front a una empresa d’aquesta envergadura. Els suports de
l’edifici són els elements que més pateixen la impossibilitat d’utilitzar perfileria metàl·lica ja que
es resolen mitjançant 16 pilars de formigó armat de 5,8 metres d’espessor, unes dimensions
exagerades que expliquen el perquè de la utilització massiva de suports d’acer o mixtes en
altres edificis d’aquestes característiques.
aa alentornialentornarquitectesslp
Jaume Alentorn i Puigcerver –arquitecte-.
Tel: 93.885.26.13
E-mail: jaumealentorn@yahoo.es
