Internet és la salvació del nostre cinema Si altres gales passades dels Goya s'han recordat, per exemple, pel "No a la guerra" o per l'absència o no de Pedro Almodóvar, la d'aquest 2011 serà la de la llei Sinde. Amb una audiència de 4,3 milions d'espectadors (un 25,4% de share), es va convertir en la segona gala més vista de la història dels Goya.
Cal destacar, per primera vegada en aquest tipus de cerimònies, que el discurs del president de la Academía ha suposat el moment àlgid de la nit. Álex de l'Església no es va tallar i va parlar de la llei Sinde, encara que sense esmentar-expressament. "Diuen que he provocat una crisi. Pot semblar que arribem a aquesta gala separats. Però és per la lluita de cada un per les seves conviccions. Però cadascun lluita pel mateix, que és el cinema", va afirmar. I va deixar és el seu comiat una frase per recordar i, de passada, per reflexionar: "Internet és la salvació del nostre cinema".
Abans de la gala, el web de l'Acadèmia de Cinema va quedar bloquejada pel grup Anonymous i desenes de persones es van concentrar davant el Teatre Reial per protestar contra la llei antipirateria. "Contra la llei Sinde, el poble no es rendeix", era un dels seus càntics. La pena és que es protestés amb el llançament d'ous als convidats de la gala. Jorge Drexler, guanyador del Goya a la millor cançó, va recordar l'incident en el seu discurs: "Vaig a seguir vivint d'això per molts ous que em tirin".
Els Goya parlen català
La gala d'aquest 2011 dels Goya deixa una fita històrica: és la primera vegada que una pel.lícula rodada íntegrament en una llengua cooficial (en català) aconsegueix alçar-se com vencedora. Nou Goya per Pa Negre (Pa Negre). Una gran collita per a aquest film que reflexiona sobre els durs anys de la postguerra civil a Catalunya i que serveix per consolidar, encara més, un director de la talla d'Agustí Villaronga. Millor pel lícula, millor director i millor guió adaptat (signat per Villaronga) per a una cinta que, a priori, havia de complir un paper secundari.
Però no només s'ha conformat amb això. El seu protagonista Nora Navas ha estat considerada com la millor actriu de l'any i s'ha apostat pels nens del film Marina Comas i Francesc Colomer, donant-los els premis d'interpretació en la categoria de revelació. Laia Marull també es va portar l'estatueta com a millor actriu de repartiment. Els Goya a la millor direcció artística ia la millor fotografia completar el palmarès de la pel.lícula.
L'hi dedico a la meva dona i al meu fill per despertar cada dia el cor i el somriure L'altre gran premi de la nit va ser per a Javier Bardem. És la cinquena vegada que l'actor puja a recollir un Goya. Aquesta vegada pel seu paper en Biutiful. El guardó li serveix per treure's l'espina per no emportar-se el Bafta britànic, que també es lliurava aquesta nit. "Moltes gràcies per aquest reconeixement. El rebut com una abraçada d'afecte i suport a la meva professió. I el dedico a la meva dona i al meu fill per despertar cada dia el cor i el somriure". Val, sí, un moment rosa. Però ha estat la gran dedicatòria de la nit.
Karra Elejalde, per També la pluja, completa el quadre d'actors i actrius premiats. L'hi va portar en la categoria de millor actor de repartiment.
Més premis
Pa Negre (Pa Negre) va deixar poc per als altres. Però va deixar. Buried (Enterrat) es va endur tres Goya: guió original, muntatge i so, que van deixar bon gust de boca. Mentrestant, També la pluja (millor actor de repartiment, banda sonora i producció) i Balada trist de trompeta (millor maquillatge i efectes especials) van sonar més a perdedores. ¿Càstig de l'Acadèmia a De l'Església i Bollaín?
La gala va deixar, finalment, el reconeixement a un gran del nostre cinema: Mario Camus. El Goya d'Honor 2011 va fer un discurs de defensa al nostre cinema "per sobre del que ve de fora". Destacar també el Goya al millor documental per Bicicleta, cullera, poma, la pel lícula sobre l'Alzheimer amb Pasquall Maragall com a protagonista.
Bona presentació, mala organització
Ni sí ni no, sinó tot el contrari. Buenafuente ha agradat a la presentació, però no tant com l'any passat. Ha tingut la mateixa espurna, sí, però el llistó estava alt i potser les expectatives han jugat en contra seu. Genial seus gags sobre la llei antipirateria ("Espero que Sinde que li 'emule' la gala, vull dir que li mola ..."). Amb tot, hi ha presentador per als Goya per molt de temps.
Espero que a Sinde li 'emule' la gala Mal ha estat l'organització. S'ha anat diverses vegades la llum, per exemple, en algunes zones del Teatro Real i la gala va quedar llastada per la seva durada: més de tres hores amb presentacions tedioses. I hi va haver una fallada important de seguretat que suposa el Goya a la vergonya de la nit. Per Jimmy Jump, aquest espontani que es dedica a ser protagonista en actes d'aquest tipus. Va sortir abans de donar-se el premi a Bardem. Moment per a oblidar. Fins a aquestes línies dedicades a ell sobren. Serveixin de denúncia. Les tanco amb el que s'ha dit per Buenafuente sobre l'incident: "Em fa vergonya del tipus aquest imbècil que acaba de sortir. Com ho agafi ...".
