El periodista Joaquim Maria Puyal, que avui ha presentat el seu primer llibre "Aicnàlubma", en què reflexiona sobre la societat i els mitjans, creu que els industrials de la comunicació són "imprescindibles, perquè col.laboren en l'equilibri de poders, però no es poden regir només per criteris mercantils ".
Amb una enorme expectació, aquest migdia, Puyal, referent de periodistes catalans de diverses generacions, ha donat a conèixer el seu primer assaig, publicat per Columna, on ofereix la seva visió de la societat actual i de la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la seva configuració .
Al llarg de la seva locució, ha advertit en diverses ocasions que està enamorat de la televisió, un mitjà en el qual va debutar fa més de trenta anys, sempre amb èxit, però no treballa a la mateixa des de fa un parell de dècades per la seva " absolut desacord "amb la manera en què" l'han fet evolucionar ".
En la seva opinió, tant la televisió com els diaris o les emissores de ràdio-ell ofereix les retransmissions del Barça per Catalunya Ràdio des de fa anys-han de treballar per tenir audiència o per vendre quants més exemplars millor, impactant en els seus lectors, espectadors o oients .
"El problema pervers-ha prosseguit-és que es confon l'entreteniment com un objectiu, quan el que hauria de ser és una condició dels mitjans. Si ens quedem només amb l'entreteniment vol dir que renunciem a captar l'interès. Es poden obtenir més ingressos, però s'empobreix el missatge ".
Encara que en el seu primer llibre no ofereix solucions a l'actual situació i està escrit des del punt de vista d'algú "a qui el seu treball l'hi ha donat tot" i que és "extraordinàriament feliç treballant", sí que ha apostat perquè "d'alguna manera es faci alguna cosa per moure el sistema i per garantir els drets de l'espectador, de les persones ".
En aquest sentit, un dels apartats més importants del llibre és el que es refereix als drets de l'espectador després de constatar Joaquim Maria Puyal que "el servei de televisió que rep la població és deficient".
Així mateix, critica que mentre que la llei espanyola de televisió privada de 1988 feia bandera del servei "públic essencial" que ha d'oferir la televisió, en el text nou de la llei aprovada l'any passat aquest concepte "no apareix mai". "Em sembla bastant escandalós que gairebé no s'hagi parlat d'aquest fet", ha afegit.
Preguntat sobre els programes li agraden i quines no veuria mai, Puyal no ha volgut assenyalar a ningú, però sí que ha deixat clar que no li agraden els programes que, tot i ser atractius per a l'audiència, "no ofereixen cap interès" i és favorable als que transmeten coneixement.
Com ja ha fet en altres ocasions, avui ha tornat a defensar que el que cal fer és "generar els recursos per poder fer programes de qualitat".
Pel que fa al català com a llengua de transmissió de coneixements des dels mitjans i, després del tancament dels repetidors de TV3 a la Comunitat Valenciana, el periodista ha sostingut que "les llengües no tenen culpa de res, perquè totes són iguals, el problema és la gent que les manipula ".
Pel que fa a l'estrany títol del llibre, "Aicnàlubma", ha indicat que s'entén si es llegeixen les primeres trenta pàgines que són una faula en què el seu autor confronta la situació dels espectadors de la televisió actual amb les dels automobilistes i els miralls retrovisors dels vehicles.
Nascut a Barcelona l'any 1949, aquest doctor en Lingüística, llicenciat en Ciències de la Informació i en Filologia Romànica, és el creador de populars programes de ràdio i televisió a Catalunya com "Vosté jutjarà" o "Un tomb per la vida". EFE id / mg