Per què somiem?
El somni és un dels fenòmens psicobiològics que més ha intrigat a l'ésser humà al llarg de la seva història. Al voltant d'aquesta cuasimística activitat de han proposat hipòtesis i explicacions des de les trinxeres de la ciència, l'art, i la religió, però pel que sembla qualsevol resposta sembla insuficient per contestar totalment a la pregunta de per què somiem.
La societat egípcia va ser un dels primers grups humans que van intentar estructurar una interpretació al voltant de l'activitat onírica. Per a ells el somiar era producte d'una interacció amb fonts d'informació properes a la divinitat, a través i els somnis una persona entaulava un diàleg eteri amb plans metafísics. Per la seva banda els grecs van contemplar la possibilitat que el flux oníric tingués com a font primigènia nostra pròpia ment.
Segles després va aparèixer un neuròleg austríac, Sigmund Freud, que va venir a replantejar la percepció humana davant els somnis. Per a Freud aquests representaven una mena de portal cap a la regió més íntima de la nostra ment, el subconscient, una mena de jardí secret on emmagatzemem desitjos ocults, fantasia frustrades, i una extensa fauna de missatges codificats i símbols. "La interpretació dels somnis és el camí regi al coneixement de les activitats inconscients de la nostra ment" afrima. No obstant això, i malgrat que els preceptes freudians van servir com a fonament per a l'estudi científic dels somnis, la seva teoria deixava mantenia encara diverses interrogants i manifestava evidents limitacions en la recerca per comprendre la veritable essència d'aquest "món paral.lel" en el qual ens trobem inevitable i afortunadament immersos.
Amb el temps i el desenvolupament de tècniques d'estudi neurològic dels científics, amb el Dr William C. Dement, al capdavant van detectar que tenim almenys dos "tipus" de somnis. d'una banda hi ha el famós REM (Rapid Eye Movement) que correspon a un estat al qual accedim mentre dormim profundament ia partir del qual teixim alguns dels més extravagants escenaris i aventures. En canvi, els somnis aliens al REM, són simples entrellaçaments entre la vida quotidiana i espurnes surrealistes, i s'accedeixen amb un somni lleuger o un estat conegut com entreson (la subtil còpula entre la fantasia i la "realitat").
Però més enllà d'aquests aparents descobriments Quina és la veritable funció dels somnis dins de la nostra existència? Com influeix aquesta activitat en aquesta faceta de la nostra vida a la que li hem assignat el títol de realitat? Diversos estudis han provat que l'resoldre un problema, per exemple una complexa equació matemàtica, durant el son en facilita la solució un cop desperts. També s'ha confirmat, a través d'escàners cerebrals, que quan somiem que estem realitzant una activitat determinada activem la mateixa regió en el nostre cervell que s'activa quan de fet l'estem portant a terme. Finalment altres estudis científics han comprovat que pel que sembla els somnis lleugers ens ajuden a estabilitzar i enfortir les nostres memòries, mentre que els somnis profunds, o somnis REM, ens permeten reorganitzar substancialment el processament d'informació a l'interior del nostre cervell, i ens permeten establir noves rutes de intraconexión així com desenvolupar diverses aptituds cognitives. Fins i tot s'han establert beneficis concrets del somiar per a la nostra funcionalitat cerebral (Veure llista).
Com a mostra de les anteriors afirmacions només cal recordar que el 1920, Otto Lew, que eventualment obtindria un Premi Nobel en reconeixement al seu treball, va somiar un experiment amb una granota que posteriorment provaria el fet que els impulsos nerviós són transmesos química i no electrònicament, com es pensava fins a aquest moment. També tenim el cas del famós químic Friedrich Kekulé, que va descobrir l'estructura de la molècula del benzè després que somiés un cúmul d'àtoms formant una serp que mossegava la seva pròpia cua (en clara al.lusió al diví arquetip repersentado pel Ouroborus). Aquest descobriment, que en bona mesura es deu a la lucidesa del somni, és un dels pilars per a la química orgñanica moderna.
Però més enllà dels èxits científics o el desenvolupament cognitiu, una altra de les grans aprótico del somiar per a la humanitat es troba en el pla de la creativitat. Per exemple, una sublim obra que William Blake va pintar, després de somiar el somni de Jacob (Jacobs's Dream) en un franc exercici de onirisme fractal. O que dir del llegendari poema de Kubla Kahn, obra del genial Samuel Taylor Coleridge, i el qual va ser encunyat en una transmissió que l'escriptor va rebre durant un somni que va tenir al voltant de 1797.
Un altre factor que sobrepassa els límits de la nostra ment, i que també és fonamental en el nostre intent per comprendre els somnis, són les emocions. Pel que sembla bona part del simbolisme a partir del qual es teixeixen les narratives oníriques està directament relacionat amb la font emocional. En un estudi publicat per la revista New Scientist es va detectar que el 40% dels somnis inclouen un entorn, entitat, o sentiment, agressiu o amenaçant. I davant d'això s'ha encunyat una hipòtesi que afirma que els somnis són també un mecanisme que ens permet preparar-nos per afrontar eventuals situacions incòmodes o estressants.
I repassant les funcions i la naturalesa del somiar no podem passar per alt les qualitats pro evolutives que es desdoblen d'aquesta recreació de mons imaginaris a la qual accedim mentre descansem. En un article del LA Times, signat per Marilyn Elias, es postula a l'activitat onírica com una de les màximes eines no només d'evolució sinó de supervivència. En ell psicòlegs evolucionistes teoritzen que els humans van començar a somiar per promoure la supervivència a través d'assajar una resposta adaptativa als desafiaments. "En la prehistòria era una cosa com 'què faig per escapar de tigres dent de sabre"', diu la psicoterapeuta Sandy Ginsberg, argumentant que els somnis són escenaris virtuals per assajar solucions que d'altra manera, en un escaenario "real", ens costarien la vida. "Encara estem somiant com sobreviure", conclou.
Potser els somnis no siguin (únicament) el portal d'accés al nostre subconscient, o potser fins i tot vagin més enllà d'un sistema que ens permet el desenvolupament d'habilitats i aptituds existencials, o de les seves funcions biològiques al voltant del aprenentatge de nou coneixement. Potser l'activitat onírica és en si un mecanisme que ens permet redissenyar certs aspectes del nostre model de realitat, com una oportunitat per establir formes d'interacció tant a l'interior, a les nostres dinàmiques mentals, com a l'exterior, en la nostra relació amb el món que ens envolta (i que alhora representa un mirall del nostre interior) i així afinar gairebé ineludiblement el do més gran amb què vam ser premiats els humans: el configurar noves realitats.
Però encara tenint en compte les incomptables mels del somiar que hem aconseguit detectar al llarg de segles, o mil lennis, de reflexió al voltant del món dels somnis, la veritat és que encara queden centenars d'interrogants que ens separen, o almenys separen al nostre accés racional, d'entendre amb plenitud la màgia d'aquest art bioquímic (ahaciendo alquímia amb realitats possibles). I pel que sembla l'única manera de dilucidar íntegrament el multifacètic enigma oníric, trobant així la resposta a les seves excitants interrogants, només s'aconseguirà caminant el sender més obvi en el laberint reflexiu, és a dir, somiant.
Font:pijamasurf.com