L’Actulitat de le biblioteques: entre el llindar de la nostàlgia i el futur.
Inconscientment quan em poso a buscar comparatives acabo remenant el cofre de les referències cinematogràfiques. Probablement perquè el setè art és el mirall més fidel de la realitat, en ocasions, fins i tot oracle. Llanço una pregunta: quantes pel·lícules produïdes recentment i que centrin la seva història a l’actualitat hi podem veure escenes en una biblioteca?... Ben poques oi? Estrany; tenint en compte que les biblioteques com escenari d’una història o com a protagonistes actives de la mateixa han set un punt recurrent pel setè art. I sinó, fem vista enrere per recordar pel·lícules com “Los hombres del presidente”, els “Cazafantasmas”, “Breakfast at Tiffany’s”, “Ciudadano Cane”, “El nom de la Rosa”, “Matilda”…
I la pregunta és: per què ara no? Doncs perquè entre l’actualitat que mostren les pel·lícules i la realitat que presenten les biblioteques hi ha força anys de diferència. O dit d’altre manera, la societat interioritza al seu dia dia les eines que ens facilita la tecnologia, busca noves maneres de generar i compartir cultura, coneixement, activitats… I tot i així, existeixen institucions que consideren tots aquests progressos una competència; més que un aliat. Totes aquestes eines que es desenvolupen a la xarxa brinden l’oportunitat a les biblioteques de fer front a limitacions de difusió cultural i a agilitzar el procés de recopilació de textos. Adaptar-les els permetria obtenir més temps per dinamitzar la promoció dels seus continguts, arribar a un públic molt més ampli… Però què s’ucceïx quan tot això no s’interioritza i l'usuari creix molt més ràpid que les biblioteques? Des del meu punt de vista, aquesta no adaptació provoca que ens anem formant una imatge més nostàlgica i romàntica d’aquest espai; més que no pas una visió útil i resolutiva. Exagerada i apocalíptica opinió? Potser. Però quants de nosaltres anem a buscar informació a la biblioteca tenint Google a la punta dels dits? Quants ens enduem cd’s a casa tenint Spotify?
MÉS AL BLOG DE L'ADRIANA
