Per moltes raons, el d’avui era un concert especial i no només perquè coincidís amb l’aniversari d’un dels seus membres. Per començar, els californians mai havien vingut a Madrid amb la capacitat de reclam suficient com per omplir l’estadi Vicente Calderón.
La culpa d’això, probablement, la tingui el seu teloner, el francès David Guetta, part implicada en la recent gira i a la música de ball dels seus dos últims discos, “The END” i “The Beginning”, sobretot amb “I gotta feeling”, la cançó més descarregada de la història i la cinquena més triomfadora segons la llista de MediaTraffic, per darrere -això sí- de “La Macarena”.
En els últims dies s’ha afegit un últim reclam, l’anunci de la pausa que el grup es permetrà després d’aquesta gira perquè alguns dels seus membres presentin projectes en solitari. Una pausa que, segons ha declarat Fergie avui a Efe, ni ells mateixos saben de quant temps podria tractar-se.
Per tot això, pels seus més de 50 milions de discos venuts a tot el món i perquè s’havia de tractar per força d’un concert carregat de grans èxits, al Calderón s’ha omplert per veure Fergie -afinada i cridanera gairebé a parts iguals-, Will.i.am, Taboo i Apl.de.ap.
El concert l’ha escalfat un teloner de luxe, dels que bé valen el preu mateix de l’entrada, el mateix Guetta, que ha posat a ballar als assistents alguns dels seus temes més coneguts com a DJ, vegeu “Memories” o el seu últim single, “Where them girls at”.
Després ha arribat el torn dels BEP. La seva gira és una exaltació de les noves tecnologies: pantalla de fons, megacabina de discjòquei i llums futuristes fins i tot al vestidor, que semblava tret de la pel·lícula “Tron”. Fins a la seva aparició ha estat pròpia de ciència ficció, emergint del sòl com teletransportados.
“Rock your body” i “Meet me halfway”, els dos primers temes ja han deixat clar que Madrid tenia ganes de festa, fins al punt que en alguns casos era més sorprenent la marea saltarina de la pista que el que passava sobre les taules.
Ja ho diu Fergie, a un concert dels BEP es va a saltar, a cantar, a gaudir de les llums i de la música, per això -diuen ells- el seu espectacle casa tan bé amb la cultura espanyola.
“Espanya, qué pasó?”, ha dit en la seva recent après castellà el vocalista Taboo, que tot seguit ha recordat la data que era avui: “Anem a celebrar el meu aniversari”, ha dit l’artista, que ahir a la nit va sortir a gaudir de la nit madrilenya amb dos dels seus companys.
Del seu últim disc han despatxat llavors “The best one yet”, “Just ca’t get enough” i “Your say stop the party”. El que ha seguit han estat cançons ben conegudes per tots, “Imma be”, “Your say phunk with my heart” i “Shut up”, un dels seus primers èxits mundials i una de les rebudes més calorosament.
Per prendre oxigen, el quartet ha començat a fer torns sobre l’escenari. Després d’un petit bloc marcat pels nois, Fergie -de rosa- ha gaudit d’uns minuts amb “Glamorous” i “Big girls do’t cry”, que han donat pas a la sessió de DJ espacial de Will.i.am, amb apunts d’Usher, Michael Jackson, Nirvana i Britney Spears (això, curiosament, d’allò més corejat).
Estranyament ha caigut del repertori “Let ‘s get it started”, però “Pump it” i “Where is the love” han calat la metxa de la traca final, una espurna que, a petició dels BEP i amb els mòbils de tot el públic en alt, ha convertit al Calderón en una espècie de planetari amb el firmament estavellat a peu de pista.
Només quedava que esclatés el big bang, que s’ha desfermat amb “Boom Boom Pow”, “The time (Dirty bit)”, primer single extret de “The Beginning”, i, després cantar l’aniversari feliç a Taboo, per descomptat, amb “I gotta feeling”.
