Descobert a Mèxic un nou palau maia de 2.000 anys d'antiguitat

Un grup d'especialistes mexicans ha descobert un palau maia amb uns 2.000 anys d'antiguitat al jaciment arqueològic Pla d'Ayutla, a l'estat de Chiapas, segons han informat fonts oficials.

"El descobriment constitueix la primera evidència arquitectònica d'una ocupació tan primerenca entre les antigues ciutats maies de la conca de l'Alt Usumacinta", al municipi de Ocosingo, ha indicat en un comunicat l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH).

La institució va precisar que en aquesta zona arqueològica de la Selva Lacandona van trobar evidències del palau maia de principis de la nostra era, a més d'un enterrament d'entre els 900 i 1000 anys, els quals es preveu que siguin oberts al públic l'any que ve.

El director del projecte, Luis Alberto Martos, ha explicat que aquest nou descobriment es va localitzar en un pati enfonsat situat a l'Acròpolis nord del jaciment arqueològic, el qual representa la primera evidència d'una ocupació primerenca entre l'any 50 aC i el 50 d.C. entre les antigues ciutats maies a l'Alt Usumacinta.

Martos ha afegit que fins ara les evidències més antigues eren de l'any 250 dC, encara que existien restes ceràmiques d'almenys un segle abans.
Ha precisat que el palau descobert està conformat "per quarts amb murs de gairebé un metre d'ample, les cantonades estan arrodonides, un tret d'hora de l'arquitectura maia".

Va afegir que en una època posterior, els maies van desmuntar la construcció i omplir la plaça per elevar el nivell dels altres edificis, de manera que "les restes del palau d'hora es van preservar en quedar sota".

Les construccions posteriors es van edificar entre els anys 250 i 800 dC i corresponen als períodes del Clàssic d'hora i tardà, quan aquest lloc va jugar un paper polític fonamental.

Segons una hipòtesi, aquesta ciutat va ser el centre polític del qual va partir el llinatge fundador de Bonampak, i va estar subordinat en diferents etapes a Toniná, important urbs amb la qual guarda trets similars en alguns elements arquitectònics, com la pista de Joc de Pilota i les greques que decoren els edificis, ha indicat l'especialista.

Va afegir que les investigacions permetran aprofundir en la interacció i integració política en aquesta regió, "una zona on diversos senyorius van estar en pugna i van lliurar batalles i van formar aliances".

L'arqueòleg va explicar també que el treball en aquest jaciment han permès conèixer la llarga seqüència d'ocupació de principis de l'era actual fins l'any 1000 dC, que suposa un període de "deu segles reflectits en l'arquitectura del lloc".

Detallar que aquest lloc té unes estructures molt complexes. "Té tres acròpolis i tres places principals, disposició que compleix amb la cosmovisió maia de cel, terra i inframón", ha apuntat.

Martos va referir que l'última fase de construcció correspon als anys 800-850 dC, "quan grups d'origen chontal, que utilitzaven una ceràmica de pasta fina, reocuparon alguns edificis i van aixecar altres".

D'acord amb el pla de restauració d'aquest jaciment, es preveu que aquest any s'acabin alguns edificis de l'Acròpolis nord i algunes en l'àrea oest, i per al proper es treballarà en "la consolidació d'una altra acròpolis on residia l'elit", va explicar.
EFE