Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria 'i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Cataluya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, se sacrificava al monstre una persona escollida per sorteig. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort de no ser per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal i Grècia, entre altres països.
Sant Jordi a Cataluya
Difícil d'entendre per qui no ho ha viscut mai, la festa de Sant Jordi és una jornada festiva i popular en què les parades de llibres, les roses i especialment rius de gent, prenen els carrers de totes les localitats catalanes. La celebració no pot ser més senzilla: el ritual consisteix a passejar, comprar una rosa, un llibre o les dues coses, per regalar a les persones estimades, familiars i amics. Encara que no és festiu, Sant Jordi i el passeig obligatori omplen els carrers i places convertint la jornada en una singular festa nacional que se celebra en un dia laborable
L'origen d'aquesta festa tan singular la trobem en una barreja de tradicions i costums d'èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui el patró de Catalunya (de manera oficial des de l'any 1456, encara que se li venerava des del segle VIII), amb el costum, també medieval, de celebrar una fira de roses o "dels enamorats" al Palau de la Generalitat.
A aquestes celebracions més tradicionals s'hi va afegir el Dia del Llibre, instaurat a Espanya el 1926. La celebració literària va acabar fent mixtura amb les tradicions catalanes creant una jornada de gran acceptació ciutadana.
