Si Anthony Poppa Urria no portés bolquers, ningú es creuria que té dos anys i nou mesos d'edat. Mentre els seus companys de classe van cantant cançons i gargotejant amb ceres, aquest petit canadenc ja parla tres idiomes (anglès, espanyol i una mica de romanès), sap llegir frases completes de llibres que no ha vist abans, recita l'alfabet en ordre correcte i invers, compte fins a mil, se sap els planetes del sistema solar i sap resoldre puzles de fins a 70 peces.
En altres paraules, és un dels bebès més intel · ligents de norteamerica. Els experts li han atribuït un coeficient intel · lectual de 154, una mica menys que els d'Albert Einstein o Stephen Hawking. Per això, acaba de ser admès en una de les escoles de Mensa, una organització britànica que només admet a gent amb una intel · ligència excepcional, present en el 2% de la població.
[Relacionat: Una petita Einstein de quatre anys]
Va ser la seva àvia Felicia, que és qui té cura del xaval quan els seus pares estan treballant, la primera a detectar que Anthony no era un noi normal. "Als quatre mesos estava molt alerta; tot li despertava curiositat. Als sis, em vaig adonar que sabia identificar les lletres de l'alfabet". El nen encara no parlava, però quan li posava davant tres cartolines amb una lletra diferent cadascuna i li demanaven que assenyalés la lletra C, ell sabia quin era.
Als deu mesos, ja sabia lletrejar l'alfabet fonèticament. Tot i així, la seva mare, Laura, no volia donar res per fet. El nen podria haver memoritzat les lletres de l'alfabet sense entendre què volien dir. Així que es va dur a Anthony a Londres perquè fos examinat per una experta en la matèria, Joan Freeman. La doctora li va explicar en el seu informe: "Saber anomenar coses, encara que sigui de memòria, ja és part del procés d'aprenentatge. El poder descriure per a què serveixen són habilitats més avançades, que de tota manera Anthony sap fer per sobre de la seva edat" .
Freeman va enviar els seus resultats a un tribunal de Mensa al Canadà. Entre ells hi havia Vicki Herd, que recorda que quan va veure els exàmens, va pensar, "Va, hem hagut de cometre una errada en copiar la data de naixement".
I és que Anthony s'ha convertit en una de les persones més joves que hagin estat admesos a Mensa (al Canadà només hi ha set alumnes de menys de 10 anys), i un dels nens amb major coeficient intel · lectual del seu continent. Al març, es va descobrir la intel · ligència de Emmelyn Roettger, que amb dos anys ja mostrava el seu coeficient de 159 (irònicament, els seus pares creien que el que patia autisme: en realitat era que necessitava ulleres, puedne veure-la al vídeo incrustrado dalt). I a Europa, fa un mes, es va descobrir a una petita Einstein britànica anomenada Heidi Hankins.
Font: Times Colonist