Marxem de vacances!!!

Tot l'equip de Lasensació marxem de vacances fins el dia 1 de setembre.
Ha sigut una de les 7 millors temporades del programa, gràcies a vosaltres...
Que tingueu un molt bon estiu!!!!

FIRA TERALIA 2010

Us volem convidar a la segona edició de TERÀLIA, fira de teràpies manuals i energètiques, així com de productes naturals i ecològics que es realitzarà els dies 4 i 5 de setembre a Ripoll.

A la nostra comarca podem trobar moltes d’aquestes tècniques i productes mitjançant centres o professionals independents. En aquesta fira volem potenciar la nostra comarca i donar un paper principal a tots els terapeutes i naturòpates del Ripollès i comarques veïnes. Donant a conèixer les tècniques i productes existents i els centres on les hi trobarem.

La nostra intenció es que tothom hi pugui participar. Ja sigui muntant un stand on poder mostrar la vostra tècnica d’una forma molt econòmica, realitzant una conferència on exposar el vostre treball i metodologia, o bé realitzant un taller on la gent d’una forma més directa podrà experimentar i aprendre les vostres tècniques.

No ens hem oblidat dels nostres nens i nenes, per tant també hi hauran activitats per ells, esteu convidats a col·laborar!

Dins d’aquest correu podreu trobar més informació de la fira, butlleta d’inscripció i les bases de TERÀLIA’10.

Des de l’organització us volem donar les gràcies per endavant, per confiar i participar en aquest projecte. En els temps que estem vivint és molt important que unim les nostre eines i la nostra energia per obrir la consciència i aportar coneixement a la nostra societat.


Gràcies per el vostre temps!
WEB TERALIA

EL TEMA DE LA SETMANA

No es la Nació, que ni ho serà perquè estigui escrit en un paper ni ho deixarà de ser per que no ho estigui.
ES LA ECONOMIA !!!!!!!!!!!!!! és Aena, és Red Eléctrica Espanyola, és Endesa, és el corredor de mercaderies, és la modificació de la llei de ports, son tantes i tantes coses que ens estan empobrint, es tant ser cornuts i pagar el beure que o ens plantem o acabarem arruïnats.

Podria avorrir-vos amb centenars d’exemples de actituds que ens estan fotent des de fa molts anys però com exemple posaré nomes un parell de recents:

Una, dimarts passat justament a l’avió, vaig llegir la noticia de que una important companyia aèria asiàtica (no recordo el nom) volia canviar el vol Singapur-Milà-Sao Paulo per Singapur-Barcelona-Sao Paulo i que estaven estranyats per que AENA portava cinc mesos sense respondre a la seva sol·licitud. Sorprenent, oi? Sabeu que Aena es un cas únic al mon occidental? França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Turquia, Japó, EEUU, Canada, Mèxic, Itàlia i mes de cent països son tots gilipolles i no en tenen ni idea. El que els aeroports siguin competitius entre si i els gestionin ens locals que treballin pel interès de la seva area d’influència econòmica que es lo que fan tots els altres es una bestiesa que nomes els espanyols tenen clar que no s’ha de fer. Perquè, pensar que l’objectiu es controlar als altres i treballar a favor de Barajas es únicament una perversió dels “victimistes nacionalistes”, oi?

La segona, la Comunitat Europea te previst fer una línia fèrria de mercaderies des de Algeciras fins al nord d’Europa. Normalment les línies de mercaderies que uneixen diferents països es procura que passin per on hi ha comerç internacional, per on hi ha ports i per on es pot connectar amb altres països. A que sembla lògic? Si es fes així a Espanya s’aprofitaria la línia actual del mediterrani que uneix els ports de Algeciras, Valencia, Tarragona i Barcelona, a on, a mes es produeix el 60% del comerç exterior d’Espanya i que es una porta de entrada del tràfic dels vaixells que venen de Asia i que es connecta amb França per Portbou. A que si? Doncs no. El govern Ánsar va decidir que la línia fora Algeciras-Madrid-Zaragoza travessant els Pirineus per un túnel de 40 km!!!!! i arribant a França a un lloc on no hi ha cap línia de tren!!!!! Davant l’obvi magnífic plantejament del projecte, el govern Zapatero va mantenir el traçat i ha hagut de ser la Comunitat Europea qui, entre descolloniments de riure i perplexitat, ho hagi canviat (segurament els europeus han recordat la bestiesa, novetat mundial en el seu moment, del AVE Madrid-Sevilla). De veritat creieu que els enginyers del ministeri son tan imbecils com per a fer la proposta que va prosperar fa set anys? Pot haver algú tan idiota que per a afavorir a Madrid i aïllar una mica mas a Barcelona arribi a presentar un pla tan antieconòmic? Tan bestia? Tant antiespanyol? Doncs si, els magnífics governs d’Espanya del PP i del PSOE (o potser si que son tan idiotes que son incapaços de imaginar una línia de tren important que no passi per la Puerta del Sol).

Ha arribat un moment en que se me’n fot que ens insultin contínuament (Chorizos, insolidarios, egoístas, ladrones......), crec que a aquestes alçades ja ha quedat clar que es Espanya i que vol Espanya. Cada vegada que un govern català fa campanyes per a comunicar que “al hablar tenemos “asiento” pero en el fondo somos buenos” el que està fent es l’idiota. Que quedi clar de una punyetera vegada que no ens accepten com som. España es castellana y central i s’ha acabat. No volen, no accepten, no suporten, els fastigueja i tenen por a la diferencia. Son, es creuen encara, un imperi. Això si, liberals i oberts com ningú.... manda cojones com dirien ells!!

Que no veieu quin es el tarannà de aquesta gent? Llegiu-los o escolteu-los (TeleHespe, La Razón, La Gaceta, ABC, El Mundo, Intereconomia, Veo 7, Cope, EsRadio.......) fa por!!!!. Estan a dos dits del pur i dur feixisme. . El que aquests idiotes no volen veure es que aquí cada cop hi ha mes gent cansada i avorrida i que estan fabricant independentistes un darrera l’altre.

No us sembla repugnant que un partit (+ la brunete mediàtica) hagi estat demonitzant durant anys un estatut, amb una immoral recollida de 4.000.000 de signatures (4.000.000 de odi) per tot Espanya, que hagi recorregut articles que desprès ha recolzat als estatuts de Valencia i Andalusia, articles textualment idèntics!!. Si això ixo no es odi, menyspreu, abús i jo que se que mes, que collons es?

Es fi, no es la pàtria, ni la senyera, ni els carquinyolis, ni parlar el català del Pompeu Fabra, ho torno a dir, ES LA ECONOMIA, ES LA COMPETITIVITAT, ES EL FUTUR. De nosaltres depèn que els nostres fills segueixin vivint en el pais-lloc-nacio-territori-comunidaz-región o con vulgueu anomenar-la (això també me’n fot) on tinguin la possibilitat de quedar-se i créixer econòmicament o seguir deixant que la empobreixin i haver de marxar.

Com va dir John Lennon, “dream is over”, s’ha acabat el somni, mai existirà la Espanya plural de la que parlen quan hi ha eleccions. Si encara no ho heu fet, caieu ja de núvol. No ens volen com som, nomes interessem mentre siguem una convenient fabrica de recursos, desprès, quan estiguem exhaustos, ens acabaran d’embotonar. Lo dit, caieu del núvol!!

Pensa-ho dissabte i pensa-ho quan hi hagi eleccions (si no votem nacionalistes de poc servirà tanta mani). No es moment de confrontar “la roja”, a les seleccions catalanes, ni els toros als els embolats, ni el flamenc a la sardana, no es moment de posicions romàntiques. Senzillament, es moment de pensar serenament en el que mes convé als nostres fills.


PD: Sisplau, no caigueu en la manipulació de contraposar els negociets dels Millets de torn, la ineficàcia del politics, les tonteries del Carod i tota aquesta colla de gilipolles que d’això n’hi ha a tot arreu i, com diu en Pujol, això, ara no toca.
Ah !!! i recordeu que, a diferencia dels de Madrid, els politics extraordinàriament gilipolles que tenim aquí no decideixen, sobre els altres, tenim l’honor de que nomes ens putegen a nosaltres i ho dic per experiència (quina sort).

La societat civil, la gent i tots, hem de decidir ( això ho dic jo )

PERE CUSSÓ

MASDAR, LA CIUTAT DE NOVA CREACIÓ.

Durant el programa del dimecres 30 de Juny vam explicar, dins la secció d’arquitectura i
urbanisme que desenvolupem quinzenalment, el projecte d’una ciutat de nova creació, Masdar,
proposta insòlita i interessant a parts iguals.
INTRODUCCIÓ:
• Masdar és el projecte d’un barri autònom de nova creació dins la ciutat d’Abu Dhabi,
capital de l’emirat Abu Dhabi, un dels 7 que conformen els Emirats Àrabs Units. De fet,
és el centre de la vida política del país.
• El disseny del projecte de Masdar neix l’abril de 2006 i fou encarregat al despatx
britànic d’arquitectura Foster and Partners amb l’objectiu de convertir-se en el “Silicon
Valley” de les energies renovables, un veritable laboratori d’experimentació que
concentrarà a més de 1500 empreses del sector. Masdar espera liderar els avenços en
I+D a escala global en aquesta temàtica, així com les seves aplicacions tecnològiques.
• Cal tenir present que els seus promotors tenen una gran experiència en els mercats
energètics globals gràcies a les reserves de gas i petroli que disposa Abu Dhabi: de
l’ordre del 9% de les reserves mundials de petroli (amb 98,2 milers de milions de
barrils) i gairebé el 5% del consum mundial de gas natural (amb 5,8 bilions de m3).
• La ciutat està prevista que tingui 42.500 habitants i que generi 53.500 llocs de treball i
35.000 desplaçaments diaris. La seva densitat estarà entorn dels 150 habitants/Ha si
tan sols es tenen en compte els residents i 280 habitants/Ha si es contemplen
treballadors i residents.

OBJECTIUS:
• Té l’objectiu de convertir-se en la primera ciutat 100% sostenible del món, aconseguint
un balanç neutre d’emissions de CO2 i de residus.
• Està previst estalviar 1,1 milions de Tones de CO2 anualment.
• Els residus es recolliran de forma subterrània i es dividiran entre residus
biodegradables (utilitzats com a fertilitzants) i els no reciclables.
• Cobrirà tota demanda energètica mitjançant energies renovables: solar, geotèrmica,
eòlica i biomassa (veure resum de les energies renovables en arquitectura que vam
penjar al web uns mesos enrere).
• Presència de “granges” d’energies renovables en terrenys circumdants a la ciutat.
• Reduir la petjada ecològica dels habitants.


URBANISME BIOCLIMÀTIC:
• L’adaptació del projecte a l’entorn és de vital importància donada la climatologia
extrema del lloc. Cal tenir present que durant l’estiu les temperatures en zones obertes
sense presència d’ombra poden arribar als 70ºC, que acostumen a produir-se
tempestes de sorra que redueixen la visibilitat a escassos metres i que les
precipitacions són escasses. El disseny combina elements àrabs tradicionals amb
noves tecnologies: cobertes verdes, superfícies refrescants d’aigua, ventilació a través
de les xemeneies tradicionals que capten els vents frescos i una exhaustiva presència
d’elements de protecció solar que generen agradables ombres.
• La ciutat respon a un disseny compacte. Orientació dels carrers i espais públics en
diagonal en busca de les refrescants brises nocturnes.
• Presència d’un important corredor continu que va unint els parcs i zones verdes entre
elles.
• Integració dels usos, mai segregació. Per exemple l’ús cultural i l’industrial no estan
separats, sinó de costat.
• Mesures per reduir el consum d’aigua. Sistemes de reciclatge d’aigües negres i grises a
nivell global.

TRANSPORT:
• Estudi de les necessitats de transport per persones i mercaderies a diferents escales i
distàncies:
o Transport Ràpid Personal a base de taxis fotovoltaics que redueixen l’ús del
vehicle particular.
o Transport per Rail Lleuger que travessa la ciutat.
o Transports de Càrrega Ràpida per aliments i mercaderies.


Font: Habitat Futura nº 24
Revista de arquitectura & edificación sostenible
Barcelona (2010).

aa alentornialentornarquitectesslp

Jaume Alentorn i Puigcerver –arquitecte-.

Tel: 93.885.26.13

E-mail: jaumealentorn@yahoo.es

Espanya guanya un dels Mundials menys interessants dels últims anys

Senyores i senyors Espanya és la campiona del món. Espanya per fi ha guanyat el Mundial, un Mundial força deslluït per culpa de les decepcionants Anglaterra, Brasil i Argentina, per l’aparició a la final d’Holanda, una selecció que no ha mostrat res durant tot el Mundial, i pel joc ofert per tots els equips en general. De fet ni tant sols Espanya ha dut a terme un joc brillant. La nota positiva l’han posada el ressorgiment d’Alemanya, una selecció molt jove, talentosa i amb molt futur però encara una mica verda, i Uruguai, la gran revelació i el gran animador, junt al pop Paul, d’un Mundial que en línies generals ha estat bastant mediocre.

Doncs Espanya va guanyar el Mundial després de derrotar a Holanda en la final. Va ser un partit on el domini fou dels espanyols però que podria haver-se decantat perfectament del cantó d’Holanda, donat que van tenir moltes ocasions sobretot al contracop. Sort en va tenir la Roja, de Casillas. El partit va acabar 0-0. La pròrroga va seguir la mateixa tònica, domini espanyol i contraatacs oranges. Però al minut 116 va aparèixer Iniesta i va marcar l’únic gol del partit que va provocar el deliri col·lectiu. Espanya va merèixer passar i no era just que anés als penals. Es va fer justícia. Val a dir que els holandesos van anar al límit, van estar excessivament durs, i l’àrbitre, Howard Webb, un dels millors del món, els va permetre tot.

Cal destacar dues imatges de la final del Mundial.

La primera, la celebració d’Iniesta que va dedicar el gol a Dani Jarque. Cal recordar que ja Sergio Ramos havia dedicat el triomf de l’Eurocopa a Antonio Puerta.

També ens hem de quedar amb el petó d’Iker Casillas a la seva xicota Sara Carbonero. Una mostra perfecta de la tensió que va viure el porter de la selecció i tots els seus companys.

Els jugadors de la selecció espanyola s’embutxacaran 600 mil euros cadascú per haver aconseguit el Mundial. En primer lloc cal dir que aquests diners no surten ni dels impostos ni directament dels propis espanyols. De fet provenen en la seva totalitat de la consecució del Mundial. És a dir, com a guanyador del Mundial la Roja s’ha embutxacat 30 milions d’euros. O sigui que la FIFA dóna 30 milions d’euros al que guanya el Mundial. La resta de participants també reben altres quantitats, menor a la que rep el campió, i variables en funció de les victòries aconseguides i de la ronda fins la que han arribat.

Diríem doncs que els gairebé 14 milions d’euros que haurà de pagar la federació espanyola en primes provenen dels premis de la FIFA a la mateixa selecció. Val a dir que a més la RFEF ingressarà una quantitat superior a aquestes 30 milions en concenpte d’sponsors, marketing i ingressos comercials. Possiblement entre tot plegat la federació podria rebre gairebé 100 milions d’euros per guanyar el Mundial.

Per últim també cal dir que la RFEF és un ens privat cosa que la justifica a donar aquest tipus de primes. No ha de donar explicacions a ningú.

Tot i ser lícit diguem-ne que no és moral. Costa d’entendre que un país on l’atur afecta a gairebé 5 milions de persones, es pugui permetre el luxe de premiar als seus jugadors amb gairebé 14 milions d’euros, per haver guanyat un Mundial, encara que es faci a través d’una entitat privada i diguem-ne que de forma autosuficient.

A més aquestes primes van en contra de la imatge del futbolista. En casos com aquest els diners embruten el mèrit enorme dels jugadors. Podria semblar que els futbolistes necessiten alguna motivació per guanyar un Mundial. Com si no fos prou motiu la consecució del campionat més important del món. Coses de la federació espanyola.