Cada onze anys, l'activitat del Sol arriba al seu punt màxim. Apareixen taques solars, que són zones més fredes i de color fosc. La diferència tèrmica causa erupcions solars, grans i violentes flamarades. Moltes provoquen la sobtada alliberament de gran quantitat de matèria solar, un núvol ardent de partícules i radiació anomenada CME (ejecció de massa coronal) que avança a milers de km per segon i copeja tot el que troba al seu pas. Si apunta a la Terra, arriba en un temps entre 18 i 36 hores.
Com es protegeix la Terra?
La rotació del nucli terrestre, que és metàl · lic, genera un camp magnètic, la magnetosfera, que és un escut natural que absorbeix l'impacte de les ejeccions de massa coronal del Sol i les desvia cap als pols (vegeu el gràfic), causant espectaculars aurores boreals i australs.
Pot trencar l'escut defensiu?
Si l'erupció és prou intensa i la direcció del camp magnètic de la ejecció és perpendicular a la del camp terrestre, l'escut cedirà i l'atmosfera rebrà una gran quantitat d'energia, capaç de curtcircuitar qualsevol dispositiu electrònic.
Quines conseqüències tindria la ruptura?
Un recent informe de la NASA advertia dels perills: grans ciutats sense electricitat ni comunicacions durant anys, èxodes massius a les zones rurals i un cost econòmic centenars de vegades superior a l'huracà Katrina.
Què es pot fer?
L'única solució és desconnectar temporalment les centrals elèctriques i les xarxes de telecomunicacions fins que passi el perill. S'està treballant en protocols per fer-ho a temps.
